Graellsia isabellae
10:24, 18 de juny de 2009El passat 17 de maig es va fer un avistament d’una de les papallones més boniques de tot Europa. Es va trobar l’exemplar de Graelsia davant de Ca l’Estudi. Pertany a la família de Saturnids i pel seu interès com a espècie protegida hem decidit fer una breu explicació de la seva biologia.
Exemplar mascle trobat a Aristot
Las papallones son monovolutines, es a dir, tenen una sola generació a l’any. Els adults només volen durant una nit, principalment durant els mesos de maig i juny.
Com ja hem dit, son papallones de gran bellesa que presenten una coloració predominantment verda amb venes de color marró vermellós. A més tenen en les quatre ales ocels de varis colors i les ales posteriors dels dos sexes presenten cues, d’una longitud més marcada en els mascles.
Després de la fecundació les femelles comencen a posar ous aïlladament (d’un o de dos en dos) en les branques dels pins, dels quals s’alimentaran les futures erugues. Els ous son de color marró. Les erugues al néixer son negres, després gris-marró i finalment verdes amb punts blancs i alguns pels llargs. Es desenvolupen durant els mesos de juny, juliol i agost, desprès es transforma en crisàlide en la fullaraca i molsa del terra. Resten entre la fullaraca durant tot l’hivern.
Les erugues pateixen una alta mortalitat degut a la fumigació per atacar les plagues de processionaria dels pins (Thaumetopoea pityocampa) .
Les erugues s’alimenten d’algunes espècies de pi, principalment de las espècies Pinus sylvestris, Pinus nigra salzmannii i Pinus uncinata.
En el “Catálogo Nacional de Especies Amenazadas de España” està classificada en la categoria «De Interès Especial» amb data del 24 de març de 2000 a més d’estar protegida per:
- El Convenio de Berna 1979, ratificat en Estrasburgo en 1986 (Anexo III)
- Directiva Hábitat (Anexo II)
- Ley 2/1991 de la Comunidad de Madrid y Decreto 18/1992.
Pel que fa la distribución geografica , segons la bibliografia està considerada com un endemisme a pesar de que es troba repartida pels principals sistemes montanyosos. Els Pirineus orientales (Catalunya) és l’área de distribució més gran.
Processó 2009
21:10, 26 de abril de 2009
Un any més es va fer la Processó el Divendres Sant a Aristot. Va començar a dos quarts d’una i es van aplegar una vintena de persones.
El temps no va acompanyar gaire ja que estava núvol, feia ferd i vent. Com a mínim podem dir que la pluja no va fer acte de presència i va deixar realitzar les estacions sense complicacions. Malgrat tot el recorregut aquest any ha estat un xic més curt ja que no es va arribar fins a la creu per l’amenaça de pluja.
Enguany s’ha de destacar la col·laborarció de l’Albert i l’Arnau de Ca l’Ardiaca, que renoven així a la Leonor i el Ricard amb la creu i la carraca respectivament. Aquests dos nois ho han fet tan bé que esperem que l’any vinent tornin a participar.
Dolmen la Cabana de Moro - Ruta de Sorri
19:04, 19 de març de 2009Sortim de Castellnou de Carcolze per una pista de terra direcció a Bescaran. Aquesta pista la trobarem a la part alta de Castellnou, prop del parking senyalitzat, en un trencall a mà esquerra abans d’arribar al parking i no confondres amb la pista que comença al parking, ja que aquesta du cap a les bordes de Carcolze.
A uns 3 km arribem a Sorri, planell inconfusible, amb les seves bordes, els seus prats i tot envoltat de boscos. Tot seguint direcció Bescaran trobarem un trencall a mà esquerra amb l’indicador de dolmen.
Agafarem aquesta pista uns 15 minuts caminant fins a trobar-nos les restes megalítiques del Dolmen de la Cabana del Moro. Haurem d’estar alerta ja que es fàcil passar-se. El dolmen es troba en una mena de clariana on es pot deixar el cotxe a la dreta del camí i abans de començar una baixada per la pista que ens duria fins a Torres d’Alas.
El domen es troba també a la dreta de la pista tocant a la clariana. Queda una mica soterrat aixi que obriu bé els ulls. Aquest va ser donat a conéixer per L. M.Vidal al 1983. Consta d’una cambra pirinaica de 2,43 x 2 metres. La seva llosa de coberta és una de les més grans dels dolmens catalans.
Si continuem per aquesta pista boscosa arribarem a Torres d’Alas. Recomenem aquest recorregut amb BTT desde Torres d’Alas per arribar a Sorri, baixar fins a Castellnou i finalment per carretera arribar fins a Torres d’Alas per tancar el recorregut circular.
Existeixen nombrosos dolmens ben a prop o dins del Baridá. Intentarem en properes edicions anar donant a conéixer les restes megalítiques i les seves ubicacions.
Històric meteorològic d’Aristot
19:27, 12 de desembre de 2008Acaba l’any i ens agradaria mostrar un resum del temps que ha tingut el poble d’Aristot durant el 2008 a l’estació meteorològica situada a Cal Jepetó. Enguany només podem oferir les dades compreses entre el mes de Març i el mes de Novembre. L’any vinent esperem poder publicar-les completes de Gener a Desembre.
La temperatura màxima registrada durant aquest periode de temps correspon al 6 d’Agost amb un valor de 31,4ºC i una humitat del 68%. La mínima va ser de -3,6ºC i la humitat del 28% el dia 24 de Març.
Adjuntem unes gràfiques que esperem que siguin del vostre interés. Per poder entedre-les correctament es precís que tingueu en compte que son dades obtingudes setmanalment.
Festa Major 2008
13:36, 26 de novembre de 2008Els dies 6 i 7 de Setembre va tenir lloc la Festa Major a Aristot.
El primer dia el temps no va acompanyar gaire, però així i tot es van poder cel.lebrar gairebé tots els actes organitzats. L’única activitat que es va haver d’anular per la pluja va ser el campionat de petanca, programat per el dissabte al matí. Durant el matí es va fer la tradicional tallada d’un pernil al bar del poble.
A la tarda era l’hora dels més valents ja que es va cel.lebrar la IIª Trobada Atlètica de Muntanya.
Malgrat les inclemencies del temps, van participar uns 150 atletes dels quals cal destacar Francesc Galera Conill i Marcelino Lucas Llanes per les excel.lents marques realitzades en el circuit Pro i Open respectivament. Afortunadament la pluja va anar marxant i es var poder fer l’entrega de premis així com una degustació de xocolata calenta amb coca a l’aire lliure.
Simultaneament a la cursa va tenir lloc el Campionat de Botifarra que enguany va tenir com a guanyadors l’Antonio de Cal Castellà i el seu gendre.
Sense perdre el ritme es van començar els preparatius per dur a terme la famosa Botifarrada Popular. Aquest any, com els anteriors, va ser un èxit: ¡tot estaba per llepar-se els dits!
La Botifarrada va donar pas al ball. La nit era freda, però la panxa plena i l’animació de la ballaruca ajudaven a mantenir-se calent. Durant el ball es va fer el sorteig de la toia i el popular ball del fanalet. L’animació va durar fins a altes hores de la nit.
L’endemà, els més matiners, van poder anar a missa acompanyats per el repicar de les campanes. De la solemnitat de la missa es va passar a l’animació dels més petits. Un tobogan inflable i una piscina de pilotes var fer que la mainada s’ho passés d’allò més bé.
Com a cloenda es va fer la festa de l’escuma, pensada per els més petits, però que com cada any s’hi sumen els més ganapies. Ja ho diuen: ¡Com més grans, més animals!
Per l’any vinent esperem que la participació sigui encara més elevada que la d’enguany i que el temps ens acompanyi.
