Arxiu pel mes de març, 2008
Els nens d’Aristot l’any 1940
20:09, 30 de març de 2008L’Eva Andorrà ens ha fet arribar una foto força curiosa.
En ella es poden veure gran part dels nens i nenes que hi havien a Aristot l’any 1940 (aproximadament).
A veure si reconeixeu a algú i m’ho feu saber.
Per cert, us animo a que si trobeu fotografies d’Aristot, siguin del que siguin, us agrairia que me les fessiu arribar a eduard @ aristot.net.
Fins aviat!!!
Cova de Les Encantades
22:45, 10 de març de 2008Amb l’intenció de compartir i fer coneixer a tothom possibles excursions expliquem com arribar a aquesta cova. La sortida comença a Toloriu però el mes valents poden començar desde el matiex Aristot. Per raons òvbies no expliquem com arribar a Toloriu.
Una vegada que ja teniu l’equip apropiat (millor si heu contactat amb guies espeleòlegs) podeu sortir de Toloriu per la carretera asfaltada i abans d’arribar a l’encreuament (Quer-Bar) gireu cap a la dreta per un camí forestal ample, podeu seguir els senyals del circuit de BTT.
En 5 minuts arribareu a la petita font del Bon Arbre, i de seguida trobareu una bifurcació a la dreta, no s’ha d’agafar. Continuar pel de l’esquerra i de seguida estareu ficats pel bosc. Després hi ha altre desviament, aquesta vegada a l’esquerra, que no heu d’agafar. En 20 minuts estareu en una doble essa. A l’esquerra surt un altre camí que no heu d’agafar.
Sempre pujant, en 30 minuts s’arriba a l’últim punt en comú amb la ruta BTT, una corba tancada on a la dreta surt un petit camí (és per on va la ruta BTT) per tant ja no heu de trobar des d’ara cap altra indicació de bicicletes.
Seguirem pel camí principal i després d’una corba tancada enmig del torrent en 40 minuts arribem a un altre corba tancada, on a la dreta surt un camí, que tampoc hem d’agafar. El nostre camí, que és el més trepitjat, segueix pel bosc ara en una recta bastant llarga per a arribar al Collet de Moscalló.
S’inicia un gran prat al costat esquerre del nostre camí. Fins aquest punt podem arribar en bici, moto i tot terreny també (de fet fins al vessant d’Arsèguel). S’ha d’estar molt atent, perquè de seguida arribem (duem ja uns 50 minuts a peu) al punt on surt a la dreta un camí, poc visible al principi, que va agafant pendent (us farà bufar), passa al costat de les ruïnes de l’Era del Fuster i en un parell de corbes s’arriba a una plana dintre del bosc on el camí es va difuminant fins a arribar al vessant del torrent d’Arsèguel. Ara estem a uns 1520 metres d’altura; fins a aquí des de Toloriu es es pot trigar uns 90 minuts a peu i uns 20 en vehicle.
Veureu dos camins, cal agafar el de la esquerra. Seguim uns 50 metres en lleugera baixada i s’ha de girar a l’esquerra per un corriol que sol estar assenyalat amb fites. Es baixen uns metres en una mena de graons i finalment s’arriba a l’amagada entrada de la cova en direcció oest. El camí us deixarà damunt de l’entrada, vigileu els últims metres fins a arribar a la boca, podeu trigar cinc minuts en trobar-la o molt si no teniu la sort de veure el forat, si heu tingut sort en menys de dues hores ja estareu preparats amb roba que es pugui embrutar, i sobretot amb casc i llanterna, per a anar descobrint els racons i forats de dintre la cova.
Si les vostres condicions físiques i mentals us ho permeten, al final de tot trobareu una encantada.
Per a regressar cal desfer el camí d’anada, però abans de deixar aquesta plana treure el cap per veure l’impressionant paisatge de l’altre costat de la serra i descobrir els pics del Cadí del tram que es deixa veure i els pobles de la llunyania que evoquen l’esplendor d’aquestes comarques en temps, no tan llunyans.
La cova, en si mateixa, no té cap problema, és una mica baixa i cal anar en trossos de genolls, per això el casc és imprescindible (no feu com nosaltres).
A l’arribar a la sala de la llitera (I en el mapa) fixar-vos que hi ha un graó i sobre ell un forat estret, dóna un mica de d’esgarrifança però no hi ha cap perill, si us atreviu arribareu a la sala X, ja més alta, que té una bifurcació, a l’esquerra surt una gatera que du a un pou.Atenció!! Estar a l’aguait si us heu ficat per la gatera per a no caure al pou, tampoc és necessari ficar-se. Continuar pel passadís de la dreta, al principi un poc estret i després més ample, arribareu a una petita sala (B en el mapa) on teniu prop a les Encantades, a veure si teniu sort i les veieu, ja que altra llegenda diu que si podeu agafar-los una peça de roba aquesta es transformarà en or i sereu molt rics.
Sant Andreu i l’antiga festa d’Aristot
2:07, 7 de març de 2008Recuperar l’antiga festa d’Aristot és un propòsit del que ja s’ha fet ressò aquesta pàgina web i un repte d’alguns dels veïns del poble. No amb una finalitat de recuperar la festa major en aquesta data, 30 de Novembre dia de Sant Andreu, més aviat amb intenció de no oblidar el passat.
Per aquest motiu ens vàrem aplegar uns quants veïns al bar del poble per passar una bona estona fent un rom cremat i una xocolatada popular. El resultat va ser un èxit ja que a pesar de no fer bon temps aquell cap de setmana i de no haver pogut difondre amb prou antelació l’activitat, es vàrem ajuntar una vintena de persones. No sense dificultats vàrem aconseguir fer el rom cremat. De seguida i sense avís previ tot va començar. Ja eren prop de les set de la tarda i hi havia fam . Amb un tres i no res es va acabar tot!!
Volem agrair la participació de tots als assistents i en particular al Eduard per portar el necessari per la festa. Animem a tothom a participar en properes edicions, així com a fer propostes i suggeriments.
L’escurçó Pirinenc - Vipera Aspis
0:10, 7 de març de 2008
Exemplar trobat el 24 de Febrer a la Casota
Un dels animals que podem trobar pel Baridà es l’escurçó pirinenc. Sovint les serps desperten sentiments ben diferents: por, admiració, rebuig, interès… si més no és important conèixer’l ja que excepcionalment pot arribar a causar la mort.
L’escurçó pirinenc pertany a la família dels vipèrids, dels quals destaquem dues espècies: l’escurçó ibèric (vipera latasti) i el més abundant al territori català i únic al Baridà i al Parc Natural del Cadí, el pirinenc (vipera aspis).
L’aspecte de l’escurçó és robust, rabassut, de coloració entre bruna i fosca i de mida petita (no acostuma a superar el 75 cm de longitud). Els seus trets més distintius son la nineta vertical, el mosell punxegut (en forma d’esclop) i una línia fosca darrera de cada ull. El cap té forma de punta de llança i està cobert d’un mosaic desordenat d’escates on s’observa una taca en forma de X o de V. Al dors té una línia de pigmentació més fosca en forma de ziga-zaga que es troba acompanyada per una filera de taques arrodonides del mateix color.
Al Baridà es pot trobar aquesta espècie amb un rang d’altituds molt ampli, ja que el seu habitat va des de els 400 m fins als 2.400 m d’alçada i és molt variable, però en tots els casos tenen en comú la temperatura, més aviat càlida i un cert punt d’humitat. Pels volts d’Aristot es poden trobar en matollars, prats, tarteres i en marges de bosc humit com ara rouredes, fagedes, alzinars de muntanya i pinedes de pi roig i negre.
Aquestes serps abandonen els seus caus d’hivernada a finals de maig o abril, depenent de l’alçada i tornen a mitjans d’octubre per hivernar. Malgrat tot a l’hivern en dies temperats es poden fer trobades esporàdiques.
Parlem d’una espècie ovovivípera, que viu uns set anys i que madura sexualment als tres o quatre anys (quant assoleix uns 45 cm). Les femelles només es reprodueixen cada dos o tres anys, motiu pel qual moltes només es reproduiran una vegada a la vida. La gestació dura uns tres mesos i al naixement té lloc a finals d’agost i començament de setembre.
L’alimentació dels exemplars madurs es basa en petits mamífers, com ratolins, mentre que els exemplars més joves degut al seu tamany es veuen obligats a capturar sargantanes i alguns invertebrats grans.
És un animal tranquil que prefereix la fugida, però si es sent amenaçat es defensa amb una mossegada verinosa. En cas de mossegada, el més important és no angoixar-se ni fer esforç físic ja que si la tensió arterial augmenta el verí es dispersarà amb major rapidesa. S’haurà de dur al afectat immediatament a un centre mèdic i no provar de xuclar el verí o fer un torniquet. Les persones més vulnerables a la reacció provocada pel verí son les persones grans, nens petits i persones amb problemes cardíacs, renals i al·lèrgics als antibiòtics. L’inoculació d’aquest verí és mortal només en casos molt excepcionals!!
Encara que es reconeix fàcilment, el millor consell és no manipular cap serp per petita que sigui i educar els nens en aquest sentit. S’han d’estimar i respectar com qualsevol altre animal.
