Comments (5) Enguany la Festa Major ha estat tot un èxit.
A continuació penjarem algunes de les fotos que tenim.
Si ens voleu fer arribar les vostres fotos, ho podeu fer als següents correus electrònics:
eduard@aristot.net
carlosnieva@telefonica.net
Fins aviat!!!
Sortida de la 3ª Trobada Atlètica de la Muntanya d'Aristot
Aristotencs, Festes, Fotos, Informació
| 
Aristot, Atlètica, Cursa, esport, Trobada
Un altre dels animals salvatges captats per la càmera aquest estiu han estat aquestes dues guineus pujant a Aristot abans d’arribar al cementiri en plena carretera a mitja tarda
La guineu, guineu comuna o guilla (Vulpes vulpes) és un cànid d’uns 7 kg de pes present a tot Europa exceptuant Islàndia, a tot l’Àsia temperada, a gran part d’Amèrica del Nord i al nord d’Àfrica i es troba àmpliament distribuït per tot el territori. La podem trobar a gairebé tots els biòtops, des de grans planes obertes fins a boscos muntanyosos.
El seu pelatge (que és més llarg i espès a l’hivern) presenta gran variabilitat individual. És predominantment de tons vermellosos, però el dels dits és de color més fosc i el de les parts inferiors (musell inclòs) acostuma a ser de colors blanquinosos. La part anterior de potes i peus és negra. Les potes de davant tenen 5 dits i les de darrera 4 dits. Les ungles no són retràctils. La seva cua és molt llarga (a vegades gairebé tant com el cos), està coberta de pèl llarg i té l’extrem de color blanc o negre. Té el cap ample, les orelles triangulars i el musell punxegut.
Els ulls de les guineus són d’un color daurat a groc i tenen unes pupil·les distintives amb un tall vertical, similar al dels gats domèstics. La seva vista, malgrat tenir ulls semblants als dels gats, son més aviat “pobres”.El seu comportament, i els seus ulls amb un talls, combinats amb la seva agilitat extrema per a un cànid fa que l’anomenin el “cànid semblant als gats”. La seva cua llarga i peluda amb la punta distintiva li dóna equilibri per salts grans i moviments complexos. Les seves cames fortes li permeten arribar a velocitats de 72 km/h aproximadament (45 milles per hora), un gran benefici per caçar preses o evitar depredadors.
És ràpida i àgil, i caça conills, llebres, perdius, rosegadors, ocells, invertebrats de mida grossa i fins i tot animals domèstics. Tot i que és principalment carnívora, és una oportunista que pot menjar pràcticament de tot (invertebrats, carronyes, fruits, deixalles, etc.). És principalment nocturna, però també pot estar activa a ple dia. A pagès ha estat molt perseguida perquè és una devoradora consumada d’aviram. No obstant això, la seva reconeguda astúcia ha fet que a moltes faules aparegui com l’animal llest i espavilat.
El seu hàbitat principal són les zones boscoses, tot i que també es pot trobar en zones obertes i, fins i tot, prop d’assentaments humans i deixalleries periurbanes, d’on obté aliment. És un animal discret i que presenta major activitat quan es fa fosc. Durant el dia acostuma a amagar-se entre matolls o caus. Generalment és un animal solitari tot i que pot viure en parelles permanents o en grups d’un mascle i dues o tres femelles.
El zel té lloc entre desembre i febrer, aproximadament, i ve marcat per un període de receptivitat de les femelles que dura entre 2 i 3 dies tot i que pot arribar fins a les 3 setmanes. La còpula té lloc durant aquests dies. Després de 52-53 dies de gestació, la femella pareix de 3-8 cadells a l’interior d’un cau. A les 4-5 setmanes, comencen a sortir del cau, són deslletats cap a la novena setmana i cap a la 7-10 setmanes de vida abandonen definitivament el cau. Arriben a la maduresa sexual cap els 9-10 mesos.
Aquest estiu, el campanar de l’església de Sant Andreu d’Aristot ha tingut un inquilí ben original, una família de falcons composta per els progenitors i dues cries.
Les aus rapinyaires es caracteritzen per el seu bec ganxut i per les seves fortes urpes esmolades, dos elements que els son primordials per poder caçar les seves preses. Les rapinyaires son considerades uns bons indicadors del estat de conservació dels espais naturals. No acostumen a freqüentar indrets degradats o molt freqüentats pels homes i les seves activitats
El xoriguer comú (Falco tinnunculus) és un rapinyaire que pertany al gènere Falco de la família Falconidae. És força freqüent i és fàcil d’observar i de distingir-lo per la seva manera de volar quan caça, quedant gairebé parat cara al vent, a poca alçada i batent ràpidament les ales com un helicòpter (el que s’anomena fer l’aleta) en llocs oberts mentre observa el terra buscant preses petites que captura llençant-s’hi en picat. Fonamentalment menja petits mamífers (com ara ratolins i musaranyes), insectes grans i alguns rèptils i petits ocells. La majoria de las parelles ponen al maig, i arriben a bon terme de 4 a 5 polls.
A Catalunya és especialment abundant a les planes de ponent (entre el Segrià i la Segarra), al Camp de Tarragona, a la zona costanera de l’Alt Empordà i en alguns llocs del Pirineu, en zones d’alta muntanya entre el Pallars Sobirà i la Vall d’Aran i a la plana de la Cerdanya. Essent com és un rapinyaire que caça en terrenys oberts, defuig les contrades més boscoses de l’est i del nord.
Aquesta espècie ha anat en augment ja que l’any 1980 només hi havia de 400 a mil parelles i en l’actualitat n’hi ha de 2.912 a 4.176.
Segons el SCOC ( Servei de Cartografia Ornitològica de Catalunya) els ocells nidificants i l’abundància a Catalunya son:
Mapa d'abundància
Mapa de distribució
Xoriguer el ple vol
Aixecant el vol desde l'avet de la Rectoria
Falco amb una rateta per les cries
Panorama Theme by 
Themocracy
