Mirador del Pla de Llet, 2145 m.

El mirador està presidit per un monòlit d’un isard col•locat amb motiu de l’aniversari de la reserva nacional de caça. Des d’aquest punt situat a 2145 metres, les vistes sobre la paret del Cadí que teniu davant mateix dels ulls, i la perspectiva de la vall del Segre que es perd a ponent, us reconfortarà ja que es tracta d’una de les millors i més espectaculars balconades per observar el Cadí i el Baridà.

Aquest punt geografic forma part d’un dels dos circuits marcats de l’estació d’esquí nòrdic d’Aransa (l’altre va als llacs de la Pera). No és difícil però té un desnivell que es fa notar. Transcorre, bona part, per dins de bosc ben senyalitzat de tant en tant es va coincidint, amb paral•lel, a la pista vermella de nòrdic que també va al mateix punt del Mirador.

Vista desde el mirador del Monturull, 2761 m., Port de Perafita, 2587 m., i el Pic del Sirvent, 2746 m.

Si decidiu realitzar l’ascensió des d’Aristot encara trobareu un desnivell més pronunciat, però quan arribeu es demostrarà que l’esforç ha valgut la pena. Tant podeu accedir des de l’Esqueixa i el Pla de Llet (itinerari a peu) com per la pista que surt per davant de cal Rovira i que va fins a la collada d’abaix (itinerari apte per vehicles 4×4).

Vista de la Tossa Plana de Lles, 2905 m, desde el mirador.

Compartir/Guardar

En aquestes dates nadalenques el Carles de l’estudi ha fet un pessebre amb materials molt originals. És un pessebre que només podran veure els més aventurers, doncs segons en va explicar, està exposat al camí que uneix Aristot amb castellnou de Carcolze, en el mirador que està abans de baixar cap a Castellnou. Nosaltres encara no hi hem anat però esterem poder fer-ho aviat.

El nostre desitg per l’any vinent és fer més notícies al web, us animem a entrar-hi sovint!!!!

Compartir/Guardar

Les marmotes pertanyen a la família dels Esciúrids (O. Rodentia), això vol dir que estan emparentades amb els esquirols. A Catalunya la marmota es va extingir fa entre 10.000 i 15.000 anys, a finals del Plistocè, quan l’augment de les temperatures va fomentar l’extinció de la marmota alpina (Marmta marmota) al Pirineu. No obstant això, entre 1950 i 1988 el govern francès va introduir fins a 400 exemplars d’aquesta espècie de marmota al Pirineus. Però no va ser fins als anys 80 que es van començar a detectar les primeres marmotes al Pirineus català i des de aleshores ençà l’expansió ha estat tot un èxit.

Són rosegadores de grans dimensions que habiten en els prats alpins i subalpins. Posseeixen una bona adaptació a les baixes temperatures gràcies al seu pèl i a la llarga hibernació. Són animals diürns, amb bona vista adaptada a la lluminositat. En canvi la visió nocturna és força deficient ja que no posseeixen bastons en la retina. El pel és dens, d’una coloració grisosa més fosca pel dors que pel ventre. El cap és curt i les mans fortes, adaptades per l’excavació, amb 4 dits. Els peus, pel contrari, tenen 5 dits.
La proliferació de la marmota a l’ecosistema del Pirineu és del tot positiva però, tot i saber que s’està reproduint favorablement, no hi ha manera de saber quantes marmotes hi ha exactament al Pirineu català. Un dels beneficis de la introducció de la marmota és que com que torna a ser una espècie abundant i de mida mitjana, els depredadors del Pirineu han trobat una presa fàcil de capturar. Un exemple d’això n’és l’àguila daurada (Aguila chrysaetos), que s’alimenta de marmota tot sovint. Els científics, a més, han observat que sovint les guineus també les capturen.

Compartir/Guardar

Quan es tracta de mostrar l’Esglesia, a veïns i visitants, és el millor guia que es pot demanar.

En aquesta ocasió ens recita el poema del Cargol de Monistrol.

Un cop més, MOLTES GRÀCIES ANTONIO!!

Click here to view the video on YouTube.

Compartir/Guardar

Son dies de fred, pluja  o neu que cada any en major o menor intensitat es repeteixen i que en cada vall del Pirineu ho expressen amb rodolins. Normalment apareix un darrer personatge, que acostuma a ser un pagès confiat en l’arribada del bon temps que se’n riu de l’hivern que s’acaba, representat pel Març.
Hem d’agrair el recull dels manllevats d’Aristot a l’Antonio de cal Castellà que ens els ha recitat perquè tots els podeu conèixer:

Març marcell
no m´has mort
ni truja ni porcell,
ni ovella ni anyell,
ni vaca ni vedell
ni cabra ni cabrit,
ni mai que t’haguessis vist.

Diu la llegenda que el Març no volia acabar de marxar perquè li quedaven dies per fer mal, aquest li va demar a l’Abril

Abril gentil,
deixa-me’n un,
deixa-me’n dos
i un que en tinc
que farem tres
que farem perdre aquest mal pagès

Compartir/Guardar