Hi ha torrents, com és el cas del Torrent d’en Fornàs, torrent que neix al Plà de les Fonts i que reb el nom de Torrent Calent. Ens expliquen que se li atribueix aquest nom perque al ser de procedencia d’aigua subterrània sempre surt a una temperatura constant i a l’hivern si es toca la seva aigua aquesta està realtivament més temperada que la geló ambiental. Quan passa per l’Orri s’uneix amb una altre font, i canvia el nom anomenant-se ara Torrent de l’Orri. Però uns metres més avall ja torna a canviar el nom i passa a dir-se Torrent d’en Fornàs, el qual baixa enfonsat entre muntanyes i vorejant antigues feixes, abandonades en la seva majoria i ocupades pel bosc en alguns casos fins arribar al torrent del Molí. Feia anys que el seu llit estava pràcticament sec però gràcies a les pluges i la neu caiguda durant l’hivern podem veure’l amb aigua abundant.

Un altre exemple és Font Amargosa, que va canviant el seu nom a mida que baixa d’altitud, anomenant-se Torrent del Molí en el seu curs mig i Torrent de riu Major en el seu curs més baix. També fa goig de veure, en aquest cas no per estar sec com desde feia anys, sinó per presentar una notable crescuda. Podríem posar més exemples però creiem que aquest dos ja son força significatius, a més serveixen per conèixer els noms dels cursos d’aigua més rellevants del terme d’Aristot (en aquest cas del torrent del Molí  i el seu afluent).

Compartir/Guardar

Als voltants de Martinet de Cerdanya són molt fàcils d’observar ja que molts es poden veure des de la mateixa carretera.

Els que proposem visitar son els de Músser, 5 búnquers situats al voltant del Roc de l’Àliga, ja que es pot arribar a peu des d’Aristot, fent una agradable passejada.

Itinerari proposat: Comencem a caminar per la pista que surt a la dreta abans d’arribar al poble i que passa per sota els horts fins a Cassanet de dalt. Indret on prenem la pista de mà esquerra amb la indicació de Músser, a uns 50 metres agafar la pista de la dreta. La pista es va fent estreta fins a convertir-se en un sender i va travessant la serra de Sobeig. Quan el sender es torna a fer ample hem d’obrir bé el ulls ja que estem en terreny de guerra. Podem continuar per la pista de l’esquerra que porta cap a Músser i veurem el primer búnquer. També podem d’agafar la pista que surt a la dreta i que passa per una porta de ferro i si ens fixem bé podem beure fins a 3 búnquers en el tram fins al Roc de l’Àliga (repetidor). Si anem una mica més enllà de l’antena trobarem el búnquer més gran de tots ja que disposa de dues cambres, una a través de la qual es disparaven les armes i una altre destinada a protegir les armes de foc utilitzades durant el combat.

Compartir/Guardar



Compartir/Guardar

Aquest mes d’Agost, per iniciativa d’en Dionisi de cal Margaridagna, es va construir un banc a la creu. En Dionisi cada any ajuda amb les tasques de conservació del poble, s’esmera en netejar i reparar el teulat de l’església, desbrossar i arreglar el camí del torrent, entre d’altres feines. Però aquest any el seu propòsit va anar més enllà, va decidir construir un banc a la creu perquè tothom hi pogués passar una bona estona assegut contemplant el poble i la vista. Va proposar el disseny i va dirigir tota la obra, però s’ha de dir que no li van faltar ajudants, tot el poble es va bolcar per ajudar a fer realitat aquest propòsit; i en pocs dies es va veure el resultat.

L’Antonio de cal Castellà ens va explicar la procedència del nom d’aquest indret, “la creu”,  és una historia molt maca que val la pena adjuntar per tal de conservar la memòria històrica. Es tracta de la historia d’un Batllevell que vivia a Aristot a primers del segle passat. Aquest home va tenir unes discussions molt fortes amb la tropa que hi havia aquella època a Aristot, i se’l volien emportar per afusellar-lo al Torrent del Molí. Com que hi havia els sembrats alts ja que en aquella època es cultivaven els cereals als bancals, va fer la promesa passant per quest indret (La CREU) que si es podia salvar posaria una creu. Així que el Batllevell sense pensar s’ho dues vegades es va tirar d’alt a baix dels camps de blat i tort aquí i tort allà va anar a sortir al Palancar. D’allà va agafar el rec i va anar a parar al Pont de Bar. Quan les tropes van marxar va complir la seva promesa i va posar una creu a les pedres que encara estan actualment.

En un roc que avui en dia està tombat encara es poden veure els ferros que aguantaven aquesta creu. Es diu que en alguna part, soterrat entre les pedres encara hi ha una bomba de la guerra civil que es va colgar fa molts i molts anys.

Compartir/Guardar