Per qui no coneix el terme “manllevats“, aquest es refereix a uns dies que l’Abril deixa al Març perquè aquest darrer li demanava. És una de les llegendes més arrelades de muntanya i en aquest sentit Aristot no podia faltar a la tradició.
Son dies de fred, pluja o neu que cada any en major o menor intensitat es repeteixen i que en cada vall del Pirineu ho expressen amb rodolins. Normalment apareix un darrer personatge, que acostuma a ser un pagès confiat en l’arribada del bon temps que se’n riu de l’hivern que s’acaba, representat pel Març.
Hem d’agrair el recull dels manllevats d’Aristot a l’Antonio de cal Castellà que ens els ha recitat perquè tots els podeu conèixer:
Març marcell
no m´has mort
ni truja ni porcell,
ni ovella ni anyell,
ni vaca ni vedell
ni cabra ni cabrit,
ni mai que t’haguessis vist.
Diu la llegenda que el Març no volia acabar de marxar perquè li quedaven dies per fer mal, aquest li va demar a l’Abril
Abril gentil,
deixa-me’n un,
deixa-me’n dos
i un que en tinc
que farem tres
que farem perdre aquest mal pagès
S’apropa el dia de Sant Andreu, patró d’Aristot. Per aquest motiu volíem fer-vos partícips d’una curiositat que potser molts de vosaltres no recordeu i que val la pena que no es perdi.
Els avantpassats que van habitar aquestes terres creien que segons la lluïssor dels estels del dia de Sant Andreu -30 de Novembre-, l’hivern seria més o menys fred. Com més intensitat de lluïssor, més fred. En alguns llocs de la geografia cerdana deien que en aquest dia l’estel de la neu indicava la intensitat de les nevades d’aquell hivern. Aquest estel, que es veia en direcció a ponent al capvespre, ho assenyalava amb la seva brillantor, com més brillant, molta més neu per l’hivern.
Text extret del llibre: Fets, costums i llegendes (Alt Urgell)
Un any més la festa d’Aristot va tenir lloc el 1er. cap de setmana de setembre. Aquest any es van organitzar els actes habituals exceptuant els entreteniments infantils, que van anar a càrrec de ca l’Estudi amb la col.laboració de moltes cases del poble.
La tallada del pernil, protagonitzada per la rectoria va ser tot un èxit ja que aquest any vam tenir la sort de catar un bon pernil. La cursa (IV trobada atlètica) va ser el plat fort de la festa ja que va collir molta gent, entre participants i públic. Aquest any la cursa comptava amb una nova modalitat, ja que hi havia l’opció de córrer 15 quilòmetres (Pro+Open). Si voleu més informació a la web gaseossilla.org trobareu tota mena de detalls i les classificacions.
Una altre novetat va ser que es van instal•lar dutxes i un bany pel confort dels assistents.
Mentre uns corrien altres es concentraven per guanyar el campionat de botifarra. Al acabar les activitats programades es va servir xocolata calenta i coca, preparada amb molt amor a ca l’Ardiaca.
Desprès d’entregar tots els trofeus i els premis relatius a la cursa es van repartir les botifarres i la cansalada amb pa amb tomàquet que ja feia estona que havien estat preparant els de ca l’Ardiaca perquè tothom ho tingués a punt. Un any més van aconseguir que ens llepéssim els dits.
Cap a les 12 de la nit va començar el ball amb música en directe, petits i grans van estar ballant fins a altes hores de la matinada. durant aquesta estona no va faltar ni el sorteig de la toia ni el popular ball del fanalet.
El diumenge al matí es va organitzar una gincama per als més petits. Tothom s’ho va passar d’allò més bé superant diverses proves (sensitives, d’habilitats, de punteria…) per finalment trobar el tresor amagat.
Aristot.net vol agrair la participació de tots els voluntaris que han fet possible aquesta festa.
L’abundància de pluges d’aquesta primavera i el desglaç de la neu han fet revenir els rius i torrents.
Hi ha torrents, com és el cas del Torrent d’en Fornàs, torrent que neix al Plà de les Fonts i que reb el nom de Torrent Calent. Ens expliquen que se li atribueix aquest nom perque al ser de procedencia d’aigua subterrània sempre surt a una temperatura constant i a l’hivern si es toca la seva aigua aquesta està realtivament més temperada que la geló ambiental. Quan passa per l’Orri s’uneix amb una altre font, i canvia el nom anomenant-se ara Torrent de l’Orri. Però uns metres més avall ja torna a canviar el nom i passa a dir-se Torrent d’en Fornàs, el qual baixa enfonsat entre muntanyes i vorejant antigues feixes, abandonades en la seva majoria i ocupades pel bosc en alguns casos fins arribar al torrent del Molí. Feia anys que el seu llit estava pràcticament sec però gràcies a les pluges i la neu caiguda durant l’hivern podem veure’l amb aigua abundant.
Un altre exemple és Font Amargosa, que va canviant el seu nom a mida que baixa d’altitud, anomenant-se Torrent del Molí en el seu curs mig i Torrent de riu Major en el seu curs més baix. També fa goig de veure, en aquest cas no per estar sec com desde feia anys, sinó per presentar una notable crescuda. Podríem posar més exemples però creiem que aquest dos ja son força significatius, a més serveixen per conèixer els noms dels cursos d’aigua més rellevants del terme d’Aristot (en aquest cas del torrent del Molí i el seu afluent).
Els búnquers son petites estructures de formigó, parcialment excavats a la terra, els quals es caracteritzen per tenir un ús militar. Generalment estan situats en llocs estratègics per fer guàrdia amb espais interiors a través dels quals poder disparar armes de foc (metralladores). Els búnquers de la zona van estar construïts durant els anys 40. El conjunt del projecte es va anomenar la línea P, i es van arribar a construir uns 4.500 búnquers des del Mediterràni fins al País Basc, dels 10.000 que es tenien pensats construir, mentre el país estava devastat per la fam i la misèria.
Als voltants de Martinet de Cerdanya són molt fàcils d’observar ja que molts es poden veure des de la mateixa carretera.
Els que proposem visitar son els de Músser, 5 búnquers situats al voltant del Roc de l’Àliga, ja que es pot arribar a peu des d’Aristot, fent una agradable passejada.
Itinerari proposat: Comencem a caminar per la pista que surt a la dreta abans d’arribar al poble i que passa per sota els horts fins a Cassanet de dalt. Indret on prenem la pista de mà esquerra amb la indicació de Músser, a uns 50 metres agafar la pista de la dreta. La pista es va fent estreta fins a convertir-se en un sender i va travessant la serra de Sobeig. Quan el sender es torna a fer ample hem d’obrir bé el ulls ja que estem en terreny de guerra. Podem continuar per la pista de l’esquerra que porta cap a Músser i veurem el primer búnquer. També podem d’agafar la pista que surt a la dreta i que passa per una porta de ferro i si ens fixem bé podem beure fins a 3 búnquers en el tram fins al Roc de l’Àliga (repetidor). Si anem una mica més enllà de l’antena trobarem el búnquer més gran de tots ja que disposa de dues cambres, una a través de la qual es disparaven les armes i una altre destinada a protegir les armes de foc utilitzades durant el combat.
Comments (0) 
Themocracy