Goigs de l’Apòstol Sant Andreu
Comments (1) L’Antonio de Cal Castellà va tenir l’amabilitat de donar-nos una copia per que en gaudim tots a la web. Moltes gracies Antonio!!
Comments (1) 
30 de Novembre Sant Andreu
By Carles (Cal Jepetó), 30 de novembre de 2009 20:25
Avui és Sant Andreu, i per celebrar l’antiga festa d’Aristot vam anar el diumenge , empesos per l’Antonio de Cal Castellà, a l’església per cantar-li uns goigs a Sant Andreu, patró d’Aristot. Desafortunadament, aquest cap de setmana, erem molts pocs al poble, però tot i així vam intentar mantenir viva la tradició.
L’Antonio s’en va a anar a casa a buscar la clau i a la una del mig dia erem allà la Montse i la Tere de l’Estudi (amb el “pichi”) i els tres jepetons. Com és d’imaginar l’Antonio duia la veu cantant i la resta feiem el que podíem.
En un altre noticia inserirem els Goigs de l’Apòstol Sant Andreu.
Aquella mateixa tarda es va posar a ploure i finalment va nevar fins a cuallar tres dits de neu. Esperem que els cants fossin de l’agrat de Sant Andreu ja que sembla que a Sant Pere no li van agradar gaire.
Desde Aristot.net volem felicitar a tots els Andreus.
Ruta de Sorri II – Dolmen de Coll Jovell
By Carles (Cal Jepetó), 27 de novembre de 2009 21:15
És aconsellable, en aquest cas, començar el recorregut des de Bescaran, encara que també es podria fer des del pla de Sorri.
Sortirem per la pista que s’enfila muntanya amunt per la dreta del poble, amb 4×4 o caminant. Deixarem a mà dreta el trencall cap a Sorri o Castellnou de Carcolze i continuarem pujant per la pista que comunica amb les estacions d’esquí nòrdic de la Rabassa per una banda i Aransa per l’altre. Aproximadament a uns 5 quilòmetres de Bescaran arribem a l’Ingla, indret senyalitzat que el coneixerem per les estructures metàl·liques pel bestià. En aquest punt haurem de deixar el cotxe i continuar caminant per la pista que surt a la dreta (per la porta dels animals) que ens durà en uns 40 minuts aproximadament al Coll de Jovell. Reconeixerem aquest indret per les fantàstiques vistes que hi ha i per un abeurador pel bestià. A la dreta nostre surt un corriol, molt poc visible al començament, però que mica en mica es va fent més visible, que ens durà fins al Dolmen. L’indret és molt solitari i el dolmen malgrat ser petit es troba en força bon estat de conservació.
Festa Major 2009
By Carles (Cal Jepetó), 6 de setembre de 2009 22:02
Enguany la Festa Major ha estat tot un èxit.
A continuació penjarem algunes de les fotos que tenim.
Si ens voleu fer arribar les vostres fotos, ho podeu fer als següents correus electrònics:
eduard@aristot.net
carlosnieva@telefonica.net
Fins aviat!!!
Guineu (Vulpes Vulpes)
By Carles (Cal Jepetó), 5 de setembre de 2009 15:25
Un altre dels animals salvatges captats per la càmera aquest estiu han estat aquestes dues guineus pujant a Aristot abans d’arribar al cementiri en plena carretera a mitja tarda
La guineu, guineu comuna o guilla (Vulpes vulpes) és un cànid d’uns 7 kg de pes present a tot Europa exceptuant Islàndia, a tot l’Àsia temperada, a gran part d’Amèrica del Nord i al nord d’Àfrica i es troba àmpliament distribuït per tot el territori. La podem trobar a gairebé tots els biòtops, des de grans planes obertes fins a boscos muntanyosos.
El seu pelatge (que és més llarg i espès a l’hivern) presenta gran variabilitat individual. És predominantment de tons vermellosos, però el dels dits és de color més fosc i el de les parts inferiors (musell inclòs) acostuma a ser de colors blanquinosos. La part anterior de potes i peus és negra. Les potes de davant tenen 5 dits i les de darrera 4 dits. Les ungles no són retràctils. La seva cua és molt llarga (a vegades gairebé tant com el cos), està coberta de pèl llarg i té l’extrem de color blanc o negre. Té el cap ample, les orelles triangulars i el musell punxegut.
Els ulls de les guineus són d’un color daurat a groc i tenen unes pupil·les distintives amb un tall vertical, similar al dels gats domèstics. La seva vista, malgrat tenir ulls semblants als dels gats, son més aviat “pobres”.El seu comportament, i els seus ulls amb un talls, combinats amb la seva agilitat extrema per a un cànid fa que l’anomenin el “cànid semblant als gats”. La seva cua llarga i peluda amb la punta distintiva li dóna equilibri per salts grans i moviments complexos. Les seves cames fortes li permeten arribar a velocitats de 72 km/h aproximadament (45 milles per hora), un gran benefici per caçar preses o evitar depredadors.
És ràpida i àgil, i caça conills, llebres, perdius, rosegadors, ocells, invertebrats de mida grossa i fins i tot animals domèstics. Tot i que és principalment carnívora, és una oportunista que pot menjar pràcticament de tot (invertebrats, carronyes, fruits, deixalles, etc.). És principalment nocturna, però també pot estar activa a ple dia. A pagès ha estat molt perseguida perquè és una devoradora consumada d’aviram. No obstant això, la seva reconeguda astúcia ha fet que a moltes faules aparegui com l’animal llest i espavilat.
El seu hàbitat principal són les zones boscoses, tot i que també es pot trobar en zones obertes i, fins i tot, prop d’assentaments humans i deixalleries periurbanes, d’on obté aliment. És un animal discret i que presenta major activitat quan es fa fosc. Durant el dia acostuma a amagar-se entre matolls o caus. Generalment és un animal solitari tot i que pot viure en parelles permanents o en grups d’un mascle i dues o tres femelles.
El zel té lloc entre desembre i febrer, aproximadament, i ve marcat per un període de receptivitat de les femelles que dura entre 2 i 3 dies tot i que pot arribar fins a les 3 setmanes. La còpula té lloc durant aquests dies. Després de 52-53 dies de gestació, la femella pareix de 3-8 cadells a l’interior d’un cau. A les 4-5 setmanes, comencen a sortir del cau, són deslletats cap a la novena setmana i cap a la 7-10 setmanes de vida abandonen definitivament el cau. Arriben a la maduresa sexual cap els 9-10 mesos.
Themocracy