Quan es tracta de mostrar l’Esglesia, a veïns i visitants, és el millor guia que es pot demanar.

En aquesta ocasió ens recita el poema del Cargol de Monistrol.

Un cop més, MOLTES GRÀCIES ANTONIO!!

Click here to view the video on YouTube.

Compartir/Guardar

Son dies de fred, pluja  o neu que cada any en major o menor intensitat es repeteixen i que en cada vall del Pirineu ho expressen amb rodolins. Normalment apareix un darrer personatge, que acostuma a ser un pagès confiat en l’arribada del bon temps que se’n riu de l’hivern que s’acaba, representat pel Març.
Hem d’agrair el recull dels manllevats d’Aristot a l’Antonio de cal Castellà que ens els ha recitat perquè tots els podeu conèixer:

Març marcell
no m´has mort
ni truja ni porcell,
ni ovella ni anyell,
ni vaca ni vedell
ni cabra ni cabrit,
ni mai que t’haguessis vist.

Diu la llegenda que el Març no volia acabar de marxar perquè li quedaven dies per fer mal, aquest li va demar a l’Abril

Abril gentil,
deixa-me’n un,
deixa-me’n dos
i un que en tinc
que farem tres
que farem perdre aquest mal pagès

Compartir/Guardar

Els avantpassats que van habitar aquestes terres creien que segons la lluïssor dels estels del dia de Sant Andreu -30 de Novembre-, l’hivern seria més o menys fred. Com més intensitat de lluïssor, més fred. En alguns llocs de la geografia cerdana deien que en aquest dia l’estel de la neu indicava la intensitat de les nevades d’aquell hivern. Aquest estel, que es veia en direcció a ponent al capvespre, ho assenyalava amb la seva brillantor, com més brillant, molta més neu per l’hivern.

Text extret del llibre: Fets, costums i llegendes (Alt Urgell)

Compartir/Guardar

La tallada del pernil, protagonitzada per la rectoria va ser tot un èxit ja que aquest any vam tenir la sort de catar un bon pernil. La cursa (IV trobada atlètica) va ser el plat fort de la festa ja que va collir molta gent, entre participants i públic. Aquest any la cursa comptava amb una nova modalitat, ja que hi havia l’opció de córrer 15 quilòmetres (Pro+Open). Si voleu més informació a la web gaseossilla.org trobareu tota mena de detalls i les classificacions.
Una altre novetat va ser que es van instal•lar dutxes i un bany pel confort dels assistents.
Mentre uns corrien altres es concentraven per guanyar el campionat de botifarra. Al acabar les activitats programades es va servir xocolata calenta i coca, preparada amb molt amor a ca l’Ardiaca.
Desprès d’entregar tots els trofeus i els premis relatius a la cursa es van repartir les botifarres i la cansalada amb pa amb tomàquet que ja feia estona que havien estat preparant els de ca l’Ardiaca perquè tothom ho tingués a punt. Un any més van aconseguir que ens llepéssim els dits.
Cap a les 12 de la nit va començar el ball amb música en directe, petits i grans van estar ballant fins a altes hores de la matinada. durant aquesta estona no va faltar ni el sorteig de la toia ni el popular ball del fanalet.
El diumenge al matí es va organitzar una gincama per als més petits. Tothom s’ho va passar d’allò més bé superant diverses proves (sensitives, d’habilitats, de punteria…) per finalment trobar el tresor amagat.
Aristot.net vol agrair la participació de tots els voluntaris que han fet possible aquesta festa.

[Mostrar com una presentació]

[View with PicLens]

123►

Compartir/Guardar

Eren les 12 hrs de migdia passades d’uns minuts quan es va decidir no esperar mes i començar. L’afluència de veïns va ser prou exitosa ja que érem una bona vintena llarga de persones reunides. No es van contar els assistents però hi havia una majoria de veïns d’Aristot a la reunió.

Malgrat no tenir res preparat per l’esdeveniment, ni tan sols un guió ni ponent entre la Neus, el Miquel i el Carles es va explicar el perquè de aquesta citació popular. Va quedar palès que ningú havia estat informat dels esdeveniments relacionats amb l’aigua i que no s’entén que vulguin clorar l’aigua i fer-la de pagament.

Ja dúiem una bona estona parlant quan es va presentar la Maria Àngels de Cal Castellà, regidora en funcions, que va assolir les rendes de la reunió informant de manera adequada a les preguntes que es van plantejar des de llavors.

El resultat de la reunió va ser el previst per els que van promoure la reunió: la creació de una associació de veïns d’Aristot per poder tenir un punt de trobada, d’informació, de defensa i promoció del poble. Encara no existeix formalment però ja s’han començat a fer els primers passos per la seva constitució.

Esperem que aquesta nova eina que adquireix el poble d’Aristot sigui tan beneficiosa com Aristot.net creu que pot ser. Com no podia ser d’altre manera aquest blog s’ha ofert com a un dels mitjans de comunicació de la nova associació.

Compartir/Guardar