L’abundància de pluges d’aquesta primavera i el desglaç de la neu han fet revenir els rius i torrents.
Hi ha torrents, com és el cas del Torrent d’en Fornàs, torrent que neix al Plà de les Fonts i que reb el nom de Torrent Calent. Ens expliquen que se li atribueix aquest nom perque al ser de procedencia d’aigua subterrània sempre surt a una temperatura constant i a l’hivern si es toca la seva aigua aquesta està realtivament més temperada que la geló ambiental. Quan passa per l’Orri s’uneix amb una altre font, i canvia el nom anomenant-se ara Torrent de l’Orri. Però uns metres més avall ja torna a canviar el nom i passa a dir-se Torrent d’en Fornàs, el qual baixa enfonsat entre muntanyes i vorejant antigues feixes, abandonades en la seva majoria i ocupades pel bosc en alguns casos fins arribar al torrent del Molí. Feia anys que el seu llit estava pràcticament sec però gràcies a les pluges i la neu caiguda durant l’hivern podem veure’l amb aigua abundant.
Un altre exemple és Font Amargosa, que va canviant el seu nom a mida que baixa d’altitud, anomenant-se Torrent del Molí en el seu curs mig i Torrent de riu Major en el seu curs més baix. També fa goig de veure, en aquest cas no per estar sec com desde feia anys, sinó per presentar una notable crescuda. Podríem posar més exemples però creiem que aquest dos ja son força significatius, a més serveixen per conèixer els noms dels cursos d’aigua més rellevants del terme d’Aristot (en aquest cas del torrent del Molí i el seu afluent).
Mentre a l’esplendorós i antic Egipte es construïen les imponents piràmides, o potser fins i tot abans, a l’Europa occidental neolítica es construïen misteriosos dolmens i menhirs que han arribat fins als nostres dies.
Dolmen és un mot celta que significa taula de pedra i megalit és una paraula de origen grec que vol dir pedra gran. Ara sabem que els dolmens varen ser les tombes de diferents grups culturals des del neolític al calcolític, destinades a rebre diversos cadàvers, com si fossin el panteó del clan o de la tribu. Per portar a terme aquestes impressionats construccions hi havia d’haver una forta i cohesionada organització i una estructura social del clan o de la tribu que la construïa.
Els situaven quasi sempre a llocs estratègics perquè fossin visible a molta distància. Es buscaven punts dominants del paisatge, com cims o colls, molts d’aquests indrets han continuat essent referències geogràfiques amb el pas dels secles. L’orientació de les seves entrades tampoc és aleatòria, respon a unes pautes determinades. Normalment es troben encarats al sud o sud-est, obeint a motivacions religioses, a la recerca dels raigs de sol a l’interior de la cambra funerària durant els solsticis d’hivern o d’estiu.
El dolmen de la Paborda està situat en un petit collet elevat, a la confluencia de la vall de la Molina i la vall de les Pletasses. Fou construït vers el 2000 – 1800 aC, al final del calcolític, segurament fou reutilitzat a l’Edat del Bronze Mitjà, i també com a cabana de pastor més recentment. Es tracta d’una cambra simple que conserva dues cupuletes rituals i tres incisions o “regerons” esculpit a les lloses. La llosa de la coberta té un diàmetre de 1,87 m.
Els monuments megalítics son una part molt important del nostre patrimoni, que ara es comença a valorar com es mereix. (Text estret de la pancarta informativa al dolmen)
La proposta d’aquest dolmen queda una mica lluny d’Aristot, fora de l’Alt Urgell, però de tan fàcil accés que hem decidit incloure-la al bloc. És un lloc tranquil, a prop de l’estació
de tren de la Molina, i bonic per fer una escapada, pícnic o simplement fer una visita.
Veure mapa
Els búnquers son petites estructures de formigó, parcialment excavats a la terra, els quals es caracteritzen per tenir un ús militar. Generalment estan situats en llocs estratègics per fer guàrdia amb espais interiors a través dels quals poder disparar armes de foc (metralladores). Els búnquers de la zona van estar construïts durant els anys 40. El conjunt del projecte es va anomenar la línea P, i es van arribar a construir uns 4.500 búnquers des del Mediterràni fins al País Basc, dels 10.000 que es tenien pensats construir, mentre el país estava devastat per la fam i la misèria.
Als voltants de Martinet de Cerdanya són molt fàcils d’observar ja que molts es poden veure des de la mateixa carretera.
Els que proposem visitar son els de Músser, 5 búnquers situats al voltant del Roc de l’Àliga, ja que es pot arribar a peu des d’Aristot, fent una agradable passejada.
Itinerari proposat: Comencem a caminar per la pista que surt a la dreta abans d’arribar al poble i que passa per sota els horts fins a Cassanet de dalt. Indret on prenem la pista de mà esquerra amb la indicació de Músser, a uns 50 metres agafar la pista de la dreta. La pista es va fent estreta fins a convertir-se en un sender i va travessant la serra de Sobeig. Quan el sender es torna a fer ample hem d’obrir bé el ulls ja que estem en terreny de guerra. Podem continuar per la pista de l’esquerra que porta cap a Músser i veurem el primer búnquer. També podem d’agafar la pista que surt a la dreta i que passa per una porta de ferro i si ens fixem bé podem beure fins a 3 búnquers en el tram fins al Roc de l’Àliga (repetidor). Si anem una mica més enllà de l’antena trobarem el búnquer més gran de tots ja que disposa de dues cambres, una a través de la qual es disparaven les armes i una altre destinada a protegir les armes de foc utilitzades durant el combat.
Per fi s’ha pogut recollir tots els rgistres anotats l’any passat. Còm en l’edició anterior, els valors corresponen a les temperatures màximes i mínimes setmanals, així com la seva pressió atmosfèrica registrada. Malhauradament no hi hem pogut estar tots els caps de setmana del any i alguns dels registres son quinzenals.
L’Antonio de Cal Castellà va tenir l’amabilitat de donar-nos una copia per que en gaudim tots a la web. Moltes gracies Antonio!!
Comments (0) 
Themocracy