Comentari (1)

By Carles (Cal Jepetó), 2 de desembre de 2009 14:48

L’Antonio de Cal Castellà va tenir l’amabilitat de donar-nos una copia per que en gaudim tots a la web. Moltes gracies Antonio!!

Comentari (0)

By Eduard, 29 de octubre de 2009 2:18

César August Torras, autor excursionista el 1924 escrivia:

“Aristot poble de 50 cases amb 140 habitants, forma ajuntament amb el poble de Castellnou de Carcolze que li és agregat. Sa situació és molt pintoresca, estant plaçada damunt d’un con piramidal, molt punxegut. Se presenta espadat i domina sa part superior el campanar de l’església. Les cases de fosc colorit s’agrupen dalt del turó.

És vist des de llunyanes distàncies i crida fortament l’atenció de qui passa per la carretera de la Seu a Puigcerdà. Era un lloc fort per naturalesa, de la qual cosa se n’aprofitaren els nostres passats per construir-lo en bell lloc de guàrdia i defensa.

Els comptes de Cerdanya hi alçaren un ferm castell, que era un dels tants que defensaven el pas de la Cerdanya en sos límits amb l’Urgellet. Dominava la gorja del Buridà encarat amb els de Bar, Arsèguel, i Ansovell, dreçant-se més enllà l’alterós de Querforadat, Montellà i la Roca de Villec; s’enllaçava en son mateix costat nord del Segre amb els de Carcolze, Aransa (=Arànser), Queralt i Lles i més endarrera amb els de Traveseres, Miralles i Prullans”.

Comentaris (2)

By Mar, 21 de octubre de 2009 17:44

Aquest mes d’Agost, per iniciativa d’en Dionisi de cal Margaridagna, es va construir un banc a la creu. En Dionisi cada any ajuda amb les tasques de conservació del poble, s’esmera en netejar i reparar el teulat de l’església, desbrossar i arreglar el camí del torrent, entre d’altres feines. Però aquest any el seu propòsit va anar més enllà, va decidir construir un banc a la creu perquè tothom hi pogués passar una bona estona assegut contemplant el poble i la vista. Va proposar el disseny i va dirigir tota la obra, però s’ha de dir que no li van faltar ajudants, tot el poble es va bolcar per ajudar a fer realitat aquest propòsit; i en pocs dies es va veure el resultat.

L’Antonio de cal Castellà ens va explicar la procedència del nom d’aquest indret, “la creu”,  és una historia molt maca que val la pena adjuntar per tal de conservar la memòria històrica. Es tracta de la historia d’un Batllevell que vivia a Aristot a primers del segle passat. Aquest home va tenir unes discussions molt fortes amb la tropa que hi havia aquella època a Aristot, i se’l volien emportar per afusellar-lo al Torrent del Molí. Com que hi havia els sembrats alts ja que en aquella època es cultivaven els cereals als bancals, va fer la promesa passant per quest indret (La CREU) que si es podia salvar posaria una creu. Així que el Batllevell sense pensar s’ho dues vegades es va tirar d’alt a baix dels camps de blat i tort aquí i tort allà va anar a sortir al Palancar. D’allà va agafar el rec i va anar a parar al Pont de Bar. Quan les tropes van marxar va complir la seva promesa i va posar una creu a les pedres que encara estan actualment.

En un roc que avui en dia està tombat encara es poden veure els ferros que aguantaven aquesta creu. Es diu que en alguna part, soterrat entre les pedres encara hi ha una bomba de la guerra civil que es va colgar fa molts i molts anys.

Comentari (0)

By Eduard, 15 de octubre de 2009 15:23

Aquestes son les coordenades GPS per poder arribar a Aristot:

42.36640800, 1.67490005

Espero que siguin correctes…

No em faig responsable si algú fa un viatget per l’extranger

Comentari (0)

By Carles (Cal Jepetó), 1 de setembre de 2009 16:54

Aquest estiu, el campanar de l’església de Sant Andreu d’Aristot ha tingut un inquilí ben original, una família de falcons composta per els progenitors i dues cries.

Les aus rapinyaires es caracteritzen per el seu bec ganxut i per les seves fortes urpes esmolades, dos elements que els son primordials per poder caçar les seves preses. Les rapinyaires son considerades uns bons indicadors del estat de conservació dels espais naturals. No acostumen a freqüentar indrets degradats o molt freqüentats pels homes i les seves activitats

El xoriguer comú (Falco tinnunculus) és un rapinyaire que pertany al gènere Falco de la família Falconidae. És força freqüent i és fàcil d’observar i de distingir-lo per la seva manera de volar quan caça, quedant gairebé parat cara al vent, a poca alçada i batent ràpidament les ales com un helicòpter (el que s’anomena fer l’aleta) en llocs oberts mentre observa el terra buscant preses petites que captura llençant-s’hi en picat. Fonamentalment menja petits mamífers (com ara ratolins i musaranyes), insectes grans i alguns rèptils i petits ocells. La majoria de las parelles ponen al maig, i arriben a bon terme de 4 a 5 polls.

A Catalunya és especialment abundant a les planes de ponent (entre el Segrià i la Segarra), al Camp de Tarragona, a la zona costanera de l’Alt Empordà i en alguns llocs del Pirineu, en zones d’alta muntanya entre el Pallars Sobirà i la Vall d’Aran i a la plana de la Cerdanya. Essent com és un rapinyaire que caça en terrenys oberts, defuig les contrades més boscoses de l’est i del nord.

Aquesta espècie ha anat en augment ja que l’any 1980 només hi havia de 400 a mil parelles i en l’actualitat n’hi ha de 2.912 a 4.176.

Segons el SCOC ( Servei de Cartografia Ornitològica de Catalunya) els ocells nidificants i l’abundància a Catalunya son:

Mapa d'abundància

Mapa de distribució

Xoriguer el ple vol

Aixecant el vol desde l'avet de la Rectoria

Falco amb una rateta per les cries