Comments (0)

By carles, 24 d'abril de 2008 12:02

Abans de començar la Setmana Santa, les previsions meteorològiques eren prometedores si més no. Ens informaven de precipitacions en forma de neu a tot els Pirineus, Baridà inclòs, amb especial menció per La Vall d’Aran, Boi Taüll i Andorra on la nevada havia de ser persistent.

A les acaballes de les vacances en tot el Cadí no s’havia vist ni un floc de neu. En particular a Aristot hi teníem un sol d’escàndol. Amb totes les esperances perdudes, decebut per la manca de neu, ni vaig prestar atenció a la previsió del temps per dilluns.

Quina sorpresa al llevar-me de bon matí i treure el nas per la finestra. Pràcticament hi havia un  pam de neu i nevava fort amb flocs ben petits, fort vent, rufaca, fred….. Vaig córrer com un nen petit el dia de reis a vestir-me, agafar  la camara i vaig sortir per fer unes fotos. Aquest és el resultat!

Vista d’Aristot desde la Creu en plena nevada

Després de la nevada

La neu va arrivar fins al Segre

El més valent el Carles de l’Estudi amb esquis de travessa

Compartir/Guardar

Comments (2)

By carles, 15 d'abril de 2008 16:01

Malauradament amb el pas dels anys hi ha tradicions que cauen en desús i acaben desapareixent. Gràcies als records i les vivències de les persones, com l’Antonio de Cal Castellà, hem pogut conèixer algunes activitats que es feien durant la Setmana Santa a Aristot.

En altres temps, quan a Aristot hi vivia més gent, l’Antonio ens explica que per Pasqua es feia la remesa dels ous. Tots els nois del poble carregats amb cistells, anaven casa per casa cantant caramelles a canvi de mitja dotzena d’ous.

El diumenge es feia ball i el dilluns s’aplegava tot al poble a l’hostal ( de Cal Jepetó o de Cal Roig ) on es feia una truitada popular amb tots els ous arramessats. La truita s’acompanyava amb dos o tres rostes i un grapat de llardons, per que tingués millor gust.

Ens conta que a moltes cases només es menjaven ous per Pasqua i que en menjaven tants que tot sovint se’n fartaven i patien indigestions.

Com a cloenda l’Antonio ens va cantar una caramella que encara recorda d’aquella època que fa així ( haureu d’imaginar-vos la musica ):

Mes avui en som al dia

Per poder venir a cantar

Visca la Pasqua florida

Gloria al nostre redemptor

Hem cantat les caramelles

Hem vingut ben confiats

Omplirem les nostres paneres

Puig la Pasqua ja ha arribat

Cistelleta guarnideta

Tant de fora com de dins

És l’honor de les minyones

I la dicha dels fadrins

Que hermosa és la primavera

Amb sons matisos de flors

Les ninetes que ens escolten

Son rosses com un fil d’or

Les veureu ben enjoiades

Amb sons caps ben pentinats

I unes cares tant alegres

Que ens tenen el cor robat

Nós despedim contentíssims

Dels obsequis que ens heu fet

L’hora és bastant avançada

I parat s’agafa fred

Retireu-vos donzelletes

No ens fesseu més compliments

Si vós plau nostres visites

Tornarem tots l’any vinent

Compartir/Guardar

Comments (0)

By carles, 7 de març de 2008 2:07

Recuperar l’antiga festa d’Aristot és un propòsit del que ja s’ha fet ressò aquesta pàgina web i un repte d’alguns dels veïns del poble. No amb una finalitat de recuperar la festa major en aquesta data, 30 de Novembre dia de Sant Andreu, més aviat amb intenció de no oblidar el passat.

Per aquest motiu ens vàrem aplegar uns quants veïns al bar del poble per passar una bona estona fent un rom cremat i una xocolatada popular. El resultat va ser un èxit ja que a pesar de no fer bon temps aquell cap de setmana i de no haver pogut difondre amb prou antelació l’activitat, es vàrem ajuntar una vintena de persones. No sense dificultats vàrem aconseguir fer el rom cremat. De seguida i sense avís previ tot va començar. Ja eren prop de les set de la tarda i hi havia fam . Amb un tres i no res es va acabar tot!!

Volem agrair la participació de tots als assistents i en particular al Eduard per portar el necessari per la festa. Animem a tothom a participar en properes edicions, així com a fer propostes i suggeriments.

Compartir/Guardar

Comments (0)

By carles, 7 de març de 2008 0:10

Exemplar trobat el 24 de Febrer a la Casota

Un dels animals que podem trobar pel Baridà es l’escurçó pirinenc. Sovint les serps desperten sentiments ben diferents: por, admiració, rebuig, interès… si més no és important conèixer’l ja que excepcionalment pot arribar a causar la mort.

L’escurçó pirinenc pertany a la família dels vipèrids, dels quals destaquem dues espècies: l’escurçó ibèric (vipera latasti) i el més abundant al territori català i únic al Baridà i al Parc Natural del Cadí, el pirinenc (vipera aspis).

L’aspecte de l’escurçó és robust, rabassut, de coloració entre bruna i fosca i de mida petita (no acostuma a superar el 75 cm de longitud). Els seus trets més distintius son la nineta vertical, el mosell punxegut (en forma d’esclop) i una línia fosca darrera de cada ull. El cap té forma de punta de llança i està cobert d’un mosaic desordenat d’escates on s’observa una taca en forma de X o de V. Al dors té una línia de pigmentació més fosca en forma de ziga-zaga que es troba acompanyada per una filera de taques arrodonides del mateix color.

Al Baridà es pot trobar aquesta espècie amb un rang d’altituds molt ampli, ja que el seu habitat va des de els 400 m fins als 2.400 m d’alçada i és molt variable, però en tots els casos tenen en comú la temperatura, més aviat càlida i un cert punt d’humitat. Pels volts d’Aristot es poden trobar en matollars, prats, tarteres i en marges de bosc humit com ara rouredes, fagedes, alzinars de muntanya i pinedes de pi roig i negre.

Aquestes serps abandonen els seus caus d’hivernada a finals de maig o abril, depenent de l’alçada i tornen a mitjans d’octubre per hivernar. Malgrat tot a l’hivern en dies temperats es poden fer trobades esporàdiques.

Parlem d’una espècie ovovivípera, que viu uns set anys i que madura sexualment als tres o quatre anys (quant assoleix uns 45 cm). Les femelles només es reprodueixen cada dos o tres anys, motiu pel qual moltes només es reproduiran una vegada a la vida. La gestació dura uns tres mesos i al naixement té lloc a finals d’agost i començament de setembre.

L’alimentació dels exemplars madurs es basa en petits mamífers, com ratolins, mentre que els exemplars més joves degut al seu tamany es veuen obligats a capturar sargantanes i alguns invertebrats grans.

És un animal tranquil que prefereix la fugida, però si es sent amenaçat es defensa amb una mossegada verinosa. En cas de mossegada, el més important és no angoixar-se ni fer esforç físic ja que si la tensió arterial augmenta el verí es dispersarà amb major rapidesa. S’haurà de dur al afectat immediatament a un centre mèdic i no provar de xuclar el verí o fer un torniquet. Les persones més vulnerables a la reacció provocada pel verí son les persones grans, nens petits i persones amb problemes cardíacs, renals i al·lèrgics als antibiòtics. L’inoculació d’aquest verí és mortal només en casos molt excepcionals!!

Encara que es reconeix fàcilment, el millor consell és no manipular cap serp per petita que sigui i educar els nens en aquest sentit. S’han d’estimar i respectar com qualsevol altre animal.

Compartir/Guardar

Comments (0)

By Eduard, 12 de desembre de 2007 8:28

Es tracta de l’Antonio Hormigo, de Cal Martí, i el nom del “mestre de les paelles” se li va atorgar ja que cada sopar de germanor (15 d’Agost) ens sorprenia a tot el poble amb una paella espectacular. Era una tradició que va mantenir any rera any fins que per motius de salut ja no va poder seguir. Continue reading 'El mestre de les paelles'»

Compartir/Guardar