L’ascensió al Mirador d’Aristot es pot fer a peu o amb vehicle 4×4 i tant s’hi pot accedir des d’Aristot com des d’Aransa.
Mirador del Pla de Llet, 2145 m.
El mirador està presidit per un monòlit d’un isard col•locat amb motiu de l’aniversari de la reserva nacional de caça. Des d’aquest punt situat a 2145 metres, les vistes sobre la paret del Cadí que teniu davant mateix dels ulls, i la perspectiva de la vall del Segre que es perd a ponent, us reconfortarà ja que es tracta d’una de les millors i més espectaculars balconades per observar el Cadí i el Baridà.
- Vista del Cadí desde el mirador del Pla de Llet
Aquest punt geografic forma part d’un dels dos circuits marcats de l’estació d’esquí nòrdic d’Aransa (l’altre va als llacs de la Pera). No és difícil però té un desnivell que es fa notar. Transcorre, bona part, per dins de bosc ben senyalitzat de tant en tant es va coincidint, amb paral•lel, a la pista vermella de nòrdic que també va al mateix punt del Mirador.
Vista desde el mirador del Monturull, 2761 m., Port de Perafita, 2587 m., i el Pic del Sirvent, 2746 m.
Si decidiu realitzar l’ascensió des d’Aristot encara trobareu un desnivell més pronunciat, però quan arribeu es demostrarà que l’esforç ha valgut la pena. Tant podeu accedir des de l’Esqueixa i el Pla de Llet (itinerari a peu) com per la pista que surt per davant de cal Rovira i que va fins a la collada d’abaix (itinerari apte per vehicles 4×4).
Vista de la Tossa Plana de Lles, 2905 m, desde el mirador.
La geocerca (o geocaching en anglès) és una activitat a l’aire lliure on s’utilitza primordialment un receptor GPS, o tècniques de navegació tradicional, per a la troballa de tresors coneguts com a «geocaches». Els típics «geocaches» acostumen a ser un contenidor impermeable (una carmanyola, un rodet de fotos o un envàs de pastilles buit) que conté un registre, on hom s’hi apunta quan l’ha trobat, juntament amb un petit tresor de poc valor pecuniari.
Geocache
Per Aristot hi tenim un d’aquests geocaches, que rau amagat en algun indret del poble accessible únicament si disposeu d’un receptor GPS.
Per poder veure les coordenades del Geocache, us haureu de registrar al web de Geocaching
A continuació us detallarem tots els Geocaches disponibles per Aristot i les seves rodalies.
Geocaching
Mentre a l’esplendorós i antic Egipte es construïen les imponents piràmides, o potser fins i tot abans, a l’Europa occidental neolítica es construïen misteriosos dolmens i menhirs que han arribat fins als nostres dies.
Dolmen és un mot celta que significa taula de pedra i megalit és una paraula de origen grec que vol dir pedra gran. Ara sabem que els dolmens varen ser les tombes de diferents grups culturals des del neolític al calcolític, destinades a rebre diversos cadàvers, com si fossin el panteó del clan o de la tribu. Per portar a terme aquestes impressionats construccions hi havia d’haver una forta i cohesionada organització i una estructura social del clan o de la tribu que la construïa.
Els situaven quasi sempre a llocs estratègics perquè fossin visible a molta distància. Es buscaven punts dominants del paisatge, com cims o colls, molts d’aquests indrets han continuat essent referències geogràfiques amb el pas dels secles. L’orientació de les seves entrades tampoc és aleatòria, respon a unes pautes determinades. Normalment es troben encarats al sud o sud-est, obeint a motivacions religioses, a la recerca dels raigs de sol a l’interior de la cambra funerària durant els solsticis d’hivern o d’estiu.
El dolmen de la Paborda està situat en un petit collet elevat, a la confluencia de la vall de la Molina i la vall de les Pletasses. Fou construït vers el 2000 – 1800 aC, al final del calcolític, segurament fou reutilitzat a l’Edat del Bronze Mitjà, i també com a cabana de pastor més recentment. Es tracta d’una cambra simple que conserva dues cupuletes rituals i tres incisions o “regerons” esculpit a les lloses. La llosa de la coberta té un diàmetre de 1,87 m.
Els monuments megalítics son una part molt important del nostre patrimoni, que ara es comença a valorar com es mereix. (Text estret de la pancarta informativa al dolmen)
La proposta d’aquest dolmen queda una mica lluny d’Aristot, fora de l’Alt Urgell, però de tan fàcil accés que hem decidit incloure-la al bloc. És un lloc tranquil, a prop de l’estació
de tren de la Molina, i bonic per fer una escapada, pícnic o simplement fer una visita.
Veure mapa
Els búnquers son petites estructures de formigó, parcialment excavats a la terra, els quals es caracteritzen per tenir un ús militar. Generalment estan situats en llocs estratègics per fer guàrdia amb espais interiors a través dels quals poder disparar armes de foc (metralladores). Els búnquers de la zona van estar construïts durant els anys 40. El conjunt del projecte es va anomenar la línea P, i es van arribar a construir uns 4.500 búnquers des del Mediterràni fins al País Basc, dels 10.000 que es tenien pensats construir, mentre el país estava devastat per la fam i la misèria.
Als voltants de Martinet de Cerdanya són molt fàcils d’observar ja que molts es poden veure des de la mateixa carretera.
Els que proposem visitar son els de Músser, 5 búnquers situats al voltant del Roc de l’Àliga, ja que es pot arribar a peu des d’Aristot, fent una agradable passejada.
Itinerari proposat: Comencem a caminar per la pista que surt a la dreta abans d’arribar al poble i que passa per sota els horts fins a Cassanet de dalt. Indret on prenem la pista de mà esquerra amb la indicació de Músser, a uns 50 metres agafar la pista de la dreta. La pista es va fent estreta fins a convertir-se en un sender i va travessant la serra de Sobeig. Quan el sender es torna a fer ample hem d’obrir bé el ulls ja que estem en terreny de guerra. Podem continuar per la pista de l’esquerra que porta cap a Músser i veurem el primer búnquer. També podem d’agafar la pista que surt a la dreta i que passa per una porta de ferro i si ens fixem bé podem beure fins a 3 búnquers en el tram fins al Roc de l’Àliga (repetidor). Si anem una mica més enllà de l’antena trobarem el búnquer més gran de tots ja que disposa de dues cambres, una a través de la qual es disparaven les armes i una altre destinada a protegir les armes de foc utilitzades durant el combat.
És aconsellable, en aquest cas, començar el recorregut des de Bescaran, encara que també es podria fer des del pla de Sorri.
Sortirem per la pista que s’enfila muntanya amunt per la dreta del poble, amb 4×4 o caminant. Deixarem a mà dreta el trencall cap a Sorri o Castellnou de Carcolze i continuarem pujant per la pista que comunica amb les estacions d’esquí nòrdic de la Rabassa per una banda i Aransa per l’altre. Aproximadament a uns 5 quilòmetres de Bescaran arribem a l’Ingla, indret senyalitzat que el coneixerem per les estructures metàl·liques pel bestià. En aquest punt haurem de deixar el cotxe i continuar caminant per la pista que surt a la dreta (per la porta dels animals) que ens durà en uns 40 minuts aproximadament al Coll de Jovell. Reconeixerem aquest indret per les fantàstiques vistes que hi ha i per un abeurador pel bestià. A la dreta nostre surt un corriol, molt poc visible al començament, però que mica en mica es va fent més visible, que ens durà fins al Dolmen. L’indret és molt solitari i el dolmen malgrat ser petit es troba en força bon estat de conservació.
Veure mapa del recorregut
Comments (6) 
Excursions, General
| 
Cadí, mirador 
Themocracy