Mentre a l’esplendorós i antic Egipte es construïen les imponents piràmides, o potser fins i tot abans, a l’Europa occidental neolítica es construïen misteriosos dolmens i menhirs que han arribat fins als nostres dies.
Dolmen és un mot celta que significa taula de pedra i megalit és una paraula de origen grec que vol dir pedra gran. Ara sabem que els dolmens varen ser les tombes de diferents grups culturals des del neolític al calcolític, destinades a rebre diversos cadàvers, com si fossin el panteó del clan o de la tribu. Per portar a terme aquestes impressionats construccions hi havia d’haver una forta i cohesionada organització i una estructura social del clan o de la tribu que la construïa.
Els situaven quasi sempre a llocs estratègics perquè fossin visible a molta distància. Es buscaven punts dominants del paisatge, com cims o colls, molts d’aquests indrets han continuat essent referències geogràfiques amb el pas dels secles. L’orientació de les seves entrades tampoc és aleatòria, respon a unes pautes determinades. Normalment es troben encarats al sud o sud-est, obeint a motivacions religioses, a la recerca dels raigs de sol a l’interior de la cambra funerària durant els solsticis d’hivern o d’estiu.
El dolmen de la Paborda està situat en un petit collet elevat, a la confluencia de la vall de la Molina i la vall de les Pletasses. Fou construït vers el 2000 – 1800 aC, al final del calcolític, segurament fou reutilitzat a l’Edat del Bronze Mitjà, i també com a cabana de pastor més recentment. Es tracta d’una cambra simple que conserva dues cupuletes rituals i tres incisions o “regerons” esculpit a les lloses. La llosa de la coberta té un diàmetre de 1,87 m.
Els monuments megalítics son una part molt important del nostre patrimoni, que ara es comença a valorar com es mereix. (Text estret de la pancarta informativa al dolmen)
La proposta d’aquest dolmen queda una mica lluny d’Aristot, fora de l’Alt Urgell, però de tan fàcil accés que hem decidit incloure-la al bloc. És un lloc tranquil, a prop de l’estació
de tren de la Molina, i bonic per fer una escapada, pícnic o simplement fer una visita.
Veure mapa
Els búnquers son petites estructures de formigó, parcialment excavats a la terra, els quals es caracteritzen per tenir un ús militar. Generalment estan situats en llocs estratègics per fer guàrdia amb espais interiors a través dels quals poder disparar armes de foc (metralladores). Els búnquers de la zona van estar construïts durant els anys 40. El conjunt del projecte es va anomenar la línea P, i es van arribar a construir uns 4.500 búnquers des del Mediterràni fins al País Basc, dels 10.000 que es tenien pensats construir, mentre el país estava devastat per la fam i la misèria.
Als voltants de Martinet de Cerdanya són molt fàcils d’observar ja que molts es poden veure des de la mateixa carretera.
Els que proposem visitar son els de Músser, 5 búnquers situats al voltant del Roc de l’Àliga, ja que es pot arribar a peu des d’Aristot, fent una agradable passejada.
Itinerari proposat: Comencem a caminar per la pista que surt a la dreta abans d’arribar al poble i que passa per sota els horts fins a Cassanet de dalt. Indret on prenem la pista de mà esquerra amb la indicació de Músser, a uns 50 metres agafar la pista de la dreta. La pista es va fent estreta fins a convertir-se en un sender i va travessant la serra de Sobeig. Quan el sender es torna a fer ample hem d’obrir bé el ulls ja que estem en terreny de guerra. Podem continuar per la pista de l’esquerra que porta cap a Músser i veurem el primer búnquer. També podem d’agafar la pista que surt a la dreta i que passa per una porta de ferro i si ens fixem bé podem beure fins a 3 búnquers en el tram fins al Roc de l’Àliga (repetidor). Si anem una mica més enllà de l’antena trobarem el búnquer més gran de tots ja que disposa de dues cambres, una a través de la qual es disparaven les armes i una altre destinada a protegir les armes de foc utilitzades durant el combat.
És aconsellable, en aquest cas, començar el recorregut des de Bescaran, encara que també es podria fer des del pla de Sorri.
Sortirem per la pista que s’enfila muntanya amunt per la dreta del poble, amb 4×4 o caminant. Deixarem a mà dreta el trencall cap a Sorri o Castellnou de Carcolze i continuarem pujant per la pista que comunica amb les estacions d’esquí nòrdic de la Rabassa per una banda i Aransa per l’altre. Aproximadament a uns 5 quilòmetres de Bescaran arribem a l’Ingla, indret senyalitzat que el coneixerem per les estructures metàl·liques pel bestià. En aquest punt haurem de deixar el cotxe i continuar caminant per la pista que surt a la dreta (per la porta dels animals) que ens durà en uns 40 minuts aproximadament al Coll de Jovell. Reconeixerem aquest indret per les fantàstiques vistes que hi ha i per un abeurador pel bestià. A la dreta nostre surt un corriol, molt poc visible al començament, però que mica en mica es va fent més visible, que ens durà fins al Dolmen. L’indret és molt solitari i el dolmen malgrat ser petit es troba en força bon estat de conservació.
Veure mapa del recorregut
El 16 d’agost de l’any 2008, una colla d’aventurers d’Aristot, es van endinsar a la muntanya a un lloc secret, seguint les passes de l’Antoni de Cal Castellà.
Es tractava de la cova de la Tuta.
A continuació us adjunto unes quantes fotos per que hi doneu un cop d’ull.
Aristotencs, Excursions, Fotos, General
| 
2008, Ardiaca, Castellà, cova, Estudi, Excursió, Torruella, Tuta
Sortim de Castellnou de Carcolze per una pista de terra direcció a Bescaran. Aquesta pista la trobarem a la part alta de Castellnou, prop del parking senyalitzat, en un trencall a mà esquerra abans d’arribar al parking i no confondres amb la pista que comença al parking, ja que aquesta du cap a les bordes de Carcolze.
A uns 3 km arribem a Sorri, planell inconfusible, amb les seves bordes, els seus prats i tot envoltat de boscos. Tot seguint direcció Bescaran trobarem un trencall a mà esquerra amb l’indicador de dolmen.
Agafarem aquesta pista uns 15 minuts caminant fins a trobar-nos les restes megalítiques del Dolmen de la Cabana del Moro. Haurem d’estar alerta ja que es fàcil passar-se. El dolmen es troba en una mena de clariana on es pot deixar el cotxe a la dreta del camí i abans de començar una baixada per la pista que ens duria fins a Torres d’Alas.
El domen es troba també a la dreta de la pista tocant a la clariana. Queda una mica soterrat aixi que obriu bé els ulls. Aquest va ser donat a conéixer per L. M.Vidal al 1983. Consta d’una cambra pirinaica de 2,43 x 2 metres. La seva llosa de coberta és una de les més grans dels dolmens catalans.
Si continuem per aquesta pista boscosa arribarem a Torres d’Alas. Recomenem aquest recorregut amb BTT desde Torres d’Alas per arribar a Sorri, baixar fins a Castellnou i finalment per carretera arribar fins a Torres d’Alas per tancar el recorregut circular.
mapa
Existeixen nombrosos dolmens ben a prop o dins del Baridá. Intentarem en properes edicions anar donant a conéixer les restes megalítiques i les seves ubicacions.
Comentari (0) 
Themocracy