Aquesta fotografia és de l’equip de Futbol d’Aristot. Fa uns anys teníem un camp de futbol a Aristot, i per la festa major es feien partits contra pobles veïns.
A la foto hi surten a dalt d’esquerra a dreta: el Joan Carles de Cal Roig, el Pere de Cal Besolí i el Xavier i el Josep de Cal Narcís, a la fila de baix hi tenim en Roger de Cal Martí, en Josep Maria de Cal Besolí i el Salva de Ca l’Ardiaca.

No se exactament de quin any és ni contra quin equip es va jugar, així que si em poguéssiu donar informació us ho agrairia.

Aristot Municipi de l’Alt Urgell situat a la riba dreta del Segre, al límit amb la Cerdanya. El terreny és força accidentat i és drenat, entre d’altres, pel torrent del Molí i el barranc de Castellnou, ambdós tributaris del Segre. El bosc és molt escàs, amb alguns claps d’alzines, garrigues i boixar. Hi ha alguns prats naturals i unes 30ha de secà, on són conreats cereals. Solament algun petit prat riberenc del Segre i algun altre a muntanya, prop de les fonts, s’aprofita d’un limitat regadiu. La ramaderia té poca importància, amb unes 50 vaques per a la producció de llet i uns 200 caps de bestiar de llana. És molt acusada l’emigració, especialment cap a la Seu d’Urgell. El poble (56ha agl [1960]; 1.223m alt) és situat al cim d’un enlairat turó que domina, des de molta altura, la vall del Segre. L’església parroquial, amb alguna resta romànica, és dedicada a sant Andreu. El 839, a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, és esmentada la parròquia d’Aristot. Hi havia hagut un castell que fou fet enderrocar l’any 1209 pel vescomte Arnau de Castellbó. Hi ha dins el terme municipal, a més, el poble de Castellnou de Carcolze, el veïnat de Carcolze i el balneari i caseriu dels Banys de Sant Vicenç. Sota el pla de Lles, prop del límit amb Músser i Arànser, es troben les ruïnes de l’ermita de Santa Llogaia d’Aristot.

Població:

• 1718 –> 159
• 1787 –> 141
• 1860 –> 467
• 1900 –> 202
• 1930 –> 234
• 1960 –> 128
• 1965 –> 113

Població disseminada: 11,72% [1960]
Extensió: 27,70 Km²
Explotacions agràries:

• 0-5 ha –> 5
• 5-50 ha –> 24
• 50-200 ha –> 1
• 200-1000 ha –> 2
• >1000 ha –> 1

Renda anual mitja ‘per capita’: 10.898 pts [1965]
Demarcacions històriques:

• Vegueria de Puigcerdà [fins 1716]
• Corregiment de Puigcerdà [1716-1833]

Prov: Lleida p j: la Seu d’Urgell [1960]
Rodalia: Martinet
Mercat agrícola principal: Martinet
Mercat agrícola secundari: la Seu d’Urgell
Àrea Comercial: Lleida
Subàrea comercial: la Seu d’Urgell

Cada any es feien jocs diferents per als més petits i per als pares, excepte la clàssica competició d’estirar la corda de solters contra casats, que era una tradició arrelada des de feia anys i panys. També s’havien fet partits de futbol a una explanada que hi havia a les afores del poble.

Al mig de la foto es pot veure en Manel de Can Torruella i a la dreta en Jan de Cal Margaridagna (cal Dionís)

La Karine de Cal Margaridagna (cal Dionís) i la Glòria de Can Torruella, al fons es pot veure l’Oleguer de Can Marti (Ca l’Holmigo) i l’Eduard de Can Torruella

La Karine de Cal Margaridagna (cal Dionís) i la Glòria de Can Torruella, al fons es pot veure la Marta de Ca l’Ardiaca i l’Eduard de Can Torruella.

Es pot veure perfectament com era el campanar fa 26 anys. Encara no existia la teulada punxeguda característica que hi ha avui dia.

Moltes gràcies Alba per les fotos, i si en trobes més t’agrairia que ens les enviessis.