Comentari (1) El 16 d’agost de l’any 2008, una colla d’aventurers d’Aristot, es van endinsar a la muntanya a un lloc secret, seguint les passes de l’Antoni de Cal Castellà.
Es tractava de la cova de la Tuta.
A continuació us adjunto unes quantes fotos per que hi doneu un cop d’ull.
El passat 17 de maig es va fer un avistament d’una de les papallones més boniques de tot Europa. Es va trobar l’exemplar de Graelsia davant de Ca l’Estudi. Pertany a la família de Saturnids i pel seu interès com a espècie protegida hem decidit fer una breu explicació de la seva biologia.
Exemplar mascle trobat a Aristot
Las papallones son monovolutines, es a dir, tenen una sola generació a l’any. Els adults només volen durant una nit, principalment durant els mesos de maig i juny.
Com ja hem dit, son papallones de gran bellesa que presenten una coloració predominantment verda amb venes de color marró vermellós. A més tenen en les quatre ales ocels de varis colors i les ales posteriors dels dos sexes presenten cues, d’una longitud més marcada en els mascles.
Després de la fecundació les femelles comencen a posar ous aïlladament (d’un o de dos en dos) en les branques dels pins, dels quals s’alimentaran les futures erugues. Els ous son de color marró. Les erugues al néixer son negres, després gris-marró i finalment verdes amb punts blancs i alguns pels llargs. Es desenvolupen durant els mesos de juny, juliol i agost, desprès es transforma en crisàlide en la fullaraca i molsa del terra. Resten entre la fullaraca durant tot l’hivern.
Les erugues pateixen una alta mortalitat degut a la fumigació per atacar les plagues de processionària dels pins (Thaumetopoea pityocampa) .
Les erugues s’alimenten d’algunes espècies de pi, principalment de las espècies Pinus sylvestris, Pinus nigra salzmannii i Pinus uncinata.
En el “Catálogo Nacional de Especies Amenazadas de España” està classificada en la categoria «De Interès Especial» amb data del 24 de març de 2000 a més d’estar protegida per:
Pel que fa la distribució geogràfica , segons la bibliografia està considerada com un endemisme a pesar de que es troba repartida pels principals sistemes muntanyosos. Els Pirineus orientals (Catalunya) és l’àrea de distribució més gran.
A uns 3 km. d’Aristot, sota el Serrat de la Creu, hi trobem Cassanet, prop d’uns camps i separada uns 100 m. del mas, per sobre del camí, hi ha les runes de la capella romànica de Sant Martí. És un edifici de parets ben conservades, gracies als carreus forts i ben treballats. Se’n manté dempeus tota la planta (menys la volta) i el terreny on hi havia el cementiri.
L’edifici és de planta rectangular i no té absis exterior, tant sols és visible interiorment doncs ha estat buidat a la mateixa paret. Al cementiri s’hi pot trobar una pedra força curiosa. És una mena de menhir o de taula amb tres creus gravades longitudinalment, que ens fa volar l’imaginació cap al desconegut.
La capella és un conjunt interessant a pesar del seu estat d’abandonament.
En Pere Campi d’Ardaix va ser enterrat a Sant Martí després de la guerra entre el 1939 i el 1940. Va ser l’últim enterrament que es va realitzar a la capella.
Itinerari: Veure Mapa
L’accés fins a aquestes runes és molt senzill. Proposem un itinerari circular que es pot fer de moltes maneres. És possible fer el recorregut a peu, en btt, moto, quad i fins i tot amb un tot-terreny (a pesar que el camí es fa estret i que de ben segur ratllareu el cotxe).
Sortirem des de la plaça de l’església d’Aristot i anirem direcció el torrent, tot i passant per davant d’una font i del Paller de Cal Cintet (apartaments rurals). Una mica més endavant s’acaba el carrer i comença una pista forestal que ens portarà directes fins a Cassanet, passant per el torrent. És en aquest tram de baixada que la pista es fa més estreta pels tot-terreny.
Tot just abans d’arribar a una cruïlla amb dos pistes més (tenim davant nostre Cassanet), al marge esquerra de la pista trobareu les runes de Sant Martí de Casanet.
La pista que ens quedava a la dreta serà la que ens porti de tornada fins a la carretera d’Aristot, a uns 100 metres del poble. Aquesta pista és força més transitable per els vehicles.
Bibliografía: “El romanic poc conegut a l’Alt Urgell” de Josep Sansalvador i Eliseu Peidró.
Abans de començar la Setmana Santa, les previsions meteorològiques eren prometedores si més no. Ens informaven de precipitacions en forma de neu a tot els Pirineus, Baridà inclòs, amb especial menció per La Vall d’Aran, Boi Taüll i Andorra on la nevada havia de ser persistent.
A les acaballes de les vacances en tot el Cadí no s’havia vist ni un floc de neu. En particular a Aristot hi teníem un sol d’escàndol. Amb totes les esperances perdudes, decebut per la manca de neu, ni vaig prestar atenció a la previsió del temps per dilluns.
Quina sorpresa al llevar-me de bon matí i treure el nas per la finestra. Pràcticament hi havia un pam de neu i nevava fort amb flocs ben petits, fort vent, rufaca, fred….. Vaig córrer com un nen petit el dia de reis a vestir-me, agafar la camara i vaig sortir per fer unes fotos. Aquest és el resultat!
Vista d’Aristot desde la Creu en plena nevada
Després de la nevada
La neu va arrivar fins al Segre
El més valent el Carles de l’Estudi amb esquis de travessa
L’Eva Andorrà ens ha fet arribar una foto força curiosa.
En ella es poden veure gran part dels nens i nenes que hi havien a Aristot l’any 1940 (aproximadament).
A veure si reconeixeu a algú i m’ho feu saber.
Per cert, us animo a que si trobeu fotografies d’Aristot, siguin del que siguin, us agrairia que me les fessiu arribar a eduard @ aristot.net.
Fins aviat!!!
Panorama Theme by 
Themocracy
