Per qui no coneix el terme “manllevats“, aquest es refereix a uns dies que l’Abril deixa al Març perquè aquest darrer li demanava. És una de les llegendes més arrelades de muntanya i en aquest sentit Aristot no podia faltar a la tradició.
Son dies de fred, pluja o neu que cada any en major o menor intensitat es repeteixen i que en cada vall del Pirineu ho expressen amb rodolins. Normalment apareix un darrer personatge, que acostuma a ser un pagès confiat en l’arribada del bon temps que se’n riu de l’hivern que s’acaba, representat pel Març.
Hem d’agrair el recull dels manllevats d’Aristot a l’Antonio de cal Castellà que ens els ha recitat perquè tots els podeu conèixer:
Març marcell
no m´has mort
ni truja ni porcell,
ni ovella ni anyell,
ni vaca ni vedell
ni cabra ni cabrit,
ni mai que t’haguessis vist.
Diu la llegenda que el Març no volia acabar de marxar perquè li quedaven dies per fer mal, aquest li va demar a l’Abril
Abril gentil,
deixa-me’n un,
deixa-me’n dos
i un que en tinc
que farem tres
que farem perdre aquest mal pagès
S’apropa el dia de Sant Andreu, patró d’Aristot. Per aquest motiu volíem fer-vos partícips d’una curiositat que potser molts de vosaltres no recordeu i que val la pena que no es perdi.
Els avantpassats que van habitar aquestes terres creien que segons la lluïssor dels estels del dia de Sant Andreu -30 de Novembre-, l’hivern seria més o menys fred. Com més intensitat de lluïssor, més fred. En alguns llocs de la geografia cerdana deien que en aquest dia l’estel de la neu indicava la intensitat de les nevades d’aquell hivern. Aquest estel, que es veia en direcció a ponent al capvespre, ho assenyalava amb la seva brillantor, com més brillant, molta més neu per l’hivern.
Text extret del llibre: Fets, costums i llegendes (Alt Urgell)
L’abundància de pluges d’aquesta primavera i el desglaç de la neu han fet revenir els rius i torrents.
Hi ha torrents, com és el cas del Torrent d’en Fornàs, torrent que neix al Plà de les Fonts i que reb el nom de Torrent Calent. Ens expliquen que se li atribueix aquest nom perque al ser de procedencia d’aigua subterrània sempre surt a una temperatura constant i a l’hivern si es toca la seva aigua aquesta està realtivament més temperada que la geló ambiental. Quan passa per l’Orri s’uneix amb una altre font, i canvia el nom anomenant-se ara Torrent de l’Orri. Però uns metres més avall ja torna a canviar el nom i passa a dir-se Torrent d’en Fornàs, el qual baixa enfonsat entre muntanyes i vorejant antigues feixes, abandonades en la seva majoria i ocupades pel bosc en alguns casos fins arribar al torrent del Molí. Feia anys que el seu llit estava pràcticament sec però gràcies a les pluges i la neu caiguda durant l’hivern podem veure’l amb aigua abundant.
Un altre exemple és Font Amargosa, que va canviant el seu nom a mida que baixa d’altitud, anomenant-se Torrent del Molí en el seu curs mig i Torrent de riu Major en el seu curs més baix. També fa goig de veure, en aquest cas no per estar sec com desde feia anys, sinó per presentar una notable crescuda. Podríem posar més exemples però creiem que aquest dos ja son força significatius, a més serveixen per conèixer els noms dels cursos d’aigua més rellevants del terme d’Aristot (en aquest cas del torrent del Molí i el seu afluent).
Després de dues setmanes molt llargues varem cel·lebrar la reunió de veïns aquest passat dissabte 22 de Maig.
Eren les 12 hrs de migdia passades d’uns minuts quan es va decidir no esperar mes i començar. L’afluència de veïns va ser prou exitosa ja que érem una bona vintena llarga de persones reunides. No es van contar els assistents però hi havia una majoria de veïns d’Aristot a la reunió.
Malgrat no tenir res preparat per l’esdeveniment, ni tan sols un guió ni ponent entre la Neus, el Miquel i el Carles es va explicar el perquè de aquesta citació popular. Va quedar palès que ningú havia estat informat dels esdeveniments relacionats amb l’aigua i que no s’entén que vulguin clorar l’aigua i fer-la de pagament.
Ja dúiem una bona estona parlant quan es va presentar la Maria Àngels de Cal Castellà, regidora en funcions, que va assolir les rendes de la reunió informant de manera adequada a les preguntes que es van plantejar des de llavors.
El resultat de la reunió va ser el previst per els que van promoure la reunió: la creació de una associació de veïns d’Aristot per poder tenir un punt de trobada, d’informació, de defensa i promoció del poble. Encara no existeix formalment però ja s’han començat a fer els primers passos per la seva constitució.
Esperem que aquesta nova eina que adquireix el poble d’Aristot sigui tan beneficiosa com Aristot.net creu que pot ser. Com no podia ser d’altre manera aquest blog s’ha ofert com a un dels mitjans de comunicació de la nova associació.
Mentre a l’esplendorós i antic Egipte es construïen les imponents piràmides, o potser fins i tot abans, a l’Europa occidental neolítica es construïen misteriosos dolmens i menhirs que han arribat fins als nostres dies.
Dolmen és un mot celta que significa taula de pedra i megalit és una paraula de origen grec que vol dir pedra gran. Ara sabem que els dolmens varen ser les tombes de diferents grups culturals des del neolític al calcolític, destinades a rebre diversos cadàvers, com si fossin el panteó del clan o de la tribu. Per portar a terme aquestes impressionats construccions hi havia d’haver una forta i cohesionada organització i una estructura social del clan o de la tribu que la construïa.
Els situaven quasi sempre a llocs estratègics perquè fossin visible a molta distància. Es buscaven punts dominants del paisatge, com cims o colls, molts d’aquests indrets han continuat essent referències geogràfiques amb el pas dels secles. L’orientació de les seves entrades tampoc és aleatòria, respon a unes pautes determinades. Normalment es troben encarats al sud o sud-est, obeint a motivacions religioses, a la recerca dels raigs de sol a l’interior de la cambra funerària durant els solsticis d’hivern o d’estiu.
El dolmen de la Paborda està situat en un petit collet elevat, a la confluencia de la vall de la Molina i la vall de les Pletasses. Fou construït vers el 2000 – 1800 aC, al final del calcolític, segurament fou reutilitzat a l’Edat del Bronze Mitjà, i també com a cabana de pastor més recentment. Es tracta d’una cambra simple que conserva dues cupuletes rituals i tres incisions o “regerons” esculpit a les lloses. La llosa de la coberta té un diàmetre de 1,87 m.
Els monuments megalítics son una part molt important del nostre patrimoni, que ara es comença a valorar com es mereix. (Text estret de la pancarta informativa al dolmen)
La proposta d’aquest dolmen queda una mica lluny d’Aristot, fora de l’Alt Urgell, però de tan fàcil accés que hem decidit incloure-la al bloc. És un lloc tranquil, a prop de l’estació
de tren de la Molina, i bonic per fer una escapada, pícnic o simplement fer una visita.
Veure mapa
Comments (0) 
Themocracy