A uns 3 km. d’Aristot, sota el Serrat de la Creu, hi trobem Cassanet, prop d’uns camps i separada uns 100 m. del mas, per sobre del camí, hi ha les runes de la capella romànica de Sant Martí. És un edifici de parets ben conservades, gracies als carreus forts i ben treballats. Se’n manté dempeus tota la planta (menys la volta) i el terreny on hi havia el cementiri.

L’edifici és de planta rectangular i no té absis exterior, tant sols és visible interiorment doncs ha estat buidat a la mateixa paret. Al cementiri s’hi pot trobar una pedra força curiosa. És una mena de menhir o de taula amb tres creus gravades longitudinalment, que ens fa volar l’imaginació cap al desconegut.

La capella és un conjunt interessant a pesar del seu estat d’abandonament.

En Pere Campi d’Ardaix va ser enterrat a Sant Martí després de la guerra entre el 1939 i el 1940. Va ser l’últim enterrament que es va realitzar a la capella.

Itinerari:  Veure Mapa

L’accés fins a aquestes runes és molt senzill. Proposem un itinerari circular que es pot fer de moltes maneres. És possible fer el recorregut a peu, en btt, moto, quad i fins i tot amb un tot-terreny (a pesar que el camí es fa estret i que de ben segur ratllareu el cotxe).

Sortirem des de la plaça de l’església d’Aristot i anirem direcció el torrent, tot i passant per davant d’una font i del Paller de Cal Cintet (apartaments rurals). Una mica més endavant s’acaba el carrer i comença una pista forestal que ens portarà directes fins a Cassanet, passant per el torrent. És en aquest tram de baixada que la pista es fa més estreta pels tot-terreny.

Tot just abans d’arribar a una cruïlla amb dos pistes més (tenim davant nostre Cassanet), al marge esquerra de la pista trobareu les runes de Sant Martí de Casanet.

La pista que ens quedava a la dreta serà la que ens porti de tornada fins a la carretera d’Aristot, a uns 100 metres del poble. Aquesta pista és força més transitable per els vehicles.

Bibliografía: “El romanic poc conegut a l’Alt Urgell” de Josep Sansalvador i Eliseu Peidró.

Categories: Aristotencs, Cases, Excursions, Foto, Història
No Comments »

Any rere any el divendres sant té lloc a Aristot la Processó de Setmana Santa. Com molts de vosaltres ja sabreu el Via Crucis va desde l’església fins a La Creu anar i tornar.

En el recorregut es fan 15 parades en les que el mossèn fa una lectura breu i després tothom canta l’estació que toca. Le gent del poble participa activament en aquesta celebració. Enguany cal destacar la col.laboració de l’Agnès del Estudi ja que va aguantar molt bé la creu.

L’event s’acaba finalment altre vegada a l’església on el mossèn fa unes oracions avans de donar l’acte per acabat.

La carraca que marca les estacions

Arribada a La Creu d’Aristot

La comitiva

Categories: Aristotencs, Festes, Història, Informació
No Comments »

Malauradament amb el pas dels anys hi ha tradicions que cauen en desús i acaben desapareixent. Gràcies als records i les vivències de les persones, com l’Antonio de Cal Castellà, hem pogut conèixer algunes activitats que es feien durant la Setmana Santa a Aristot.

En altres temps, quan a Aristot hi vivia més gent, l’Antonio ens explica que per Pasqua es feia la remesa dels ous. Tots els nois del poble carregats amb cistells, anaven casa per casa cantant caramelles a canvi de mitja dotzena d’ous.

El diumenge es feia ball i el dilluns s’aplegava tot al poble a l’hostal ( de Cal Jepetó o de Cal Roig ) on es feia una truitada popular amb tots els ous arramessats. La truita s’acompanyava amb dos o tres rostes i un grapat de llardons, per que tingués millor gust.

Ens conta que a moltes cases només es menjaven ous per Pasqua i que en menjaven tants que tot sovint se’n fartaven i patien indigestions.

Com a cloenda l’Antonio ens va cantar una caramella que encara recorda d’aquella època que fa així ( haureu d’imaginar-vos la musica ):

Mes avui en som al dia 

Per poder venir a cantar 

Visca la Pasqua florida 

Gloria al nostre redemptor

Hem cantat les caramelles 

Hem vingut ben confiats 

Omplirem les nostres paneres 

Puig la Pasqua ja ha arribat

Cistelleta guarnideta 

Tant de fora com de dins

És l’honor de les minyones 

I la dicha dels fadrins

Que hermosa és la primavera

Amb sons matisos de flors 

Les ninetes que ens escolten 

Son rosses com un fil d’or

Les veureu ben enjoiades 

Amb sons caps ben pentinats 

I unes cares tant alegres 

Que ens tenen el cor robat

 Nós despedim contentíssims 

Dels obsequis que ens heu fet 

L’hora és bastant avançada 

I parat s’agafa fred

Retireu-vos donzelletes 

No ens fesseu més compliments 

Si vós plau nostres visites 

Tornarem tots l’any vinent

Categories: Aristotencs, Curiositats, Festes, Història
No Comments »

L’Eva Andorrà ens ha fet arribar una foto força curiosa.

En ella es poden veure gran part dels nens i nenes que hi havien a Aristot l’any 1940 (aproximadament).

A veure si reconeixeu a algú i m’ho feu saber.

Per cert, us animo a que si trobeu fotografies d’Aristot, siguin del que siguin, us agrairia que me les fessiu arribar a eduard @ aristot.net.

Fins aviat!!!

Categories: Aristotencs, Foto, Història
1 Comment »

L’etimologia del topònim - el qual apareix escrit “Arestothe” en l’Acta de la consagració de la Seu d’Urgell, el 839- és incerta, bé que segons A. Griera és pre-romànica.

El filòleg Joan Coromines la interpreta com procedent del basc “Areiste ote“, “esbarzer de l’alzinar”.

Era conegut en el segle IX amb el nom d’”Arestothe“. En 1209 Arnau, vescomte de Castellbó, que se n’havia emparat, el féu enderrocar el castell. Guillem d’Urg, cavaller cerdà, amb permís de Bernat II comte de Foix, successor dels drets dels vescomtes de Castellbó, el féu alçar de nou en 1229. En 1301, els seus descendents vengueren la meitat del castell al rei Jaume de Mallorca. Més tard, passà a la corona d’Aragó. En els últims temps era del senyoriu dels marquesos de Moya i Cartellà.

Show me more… »

Categories: General, Història, Informació
2 Comments »