Els búnquers son petites estructures de formigó, parcialment excavats a la terra, els quals es caracteritzen per tenir un ús militar. Generalment estan situats en llocs estratègics per fer guàrdia amb espais interiors a través dels quals poder disparar armes de foc (metralladores). Els búnquers de la zona van estar construïts durant els anys 40. El conjunt del projecte es va anomenar la línea P, i es van arribar a construir uns 4.500 búnquers des del Mediterràni fins al País Basc, dels 10.000 que es tenien pensats construir, mentre el país estava devastat per la fam i la misèria.
Als voltants de Martinet de Cerdanya són molt fàcils d’observar ja que molts es poden veure des de la mateixa carretera.
Els que proposem visitar son els de Músser, 5 búnquers situats al voltant del Roc de l’Àliga, ja que es pot arribar a peu des d’Aristot, fent una agradable passejada.
Itinerari proposat: Comencem a caminar per la pista que surt a la dreta abans d’arribar al poble i que passa per sota els horts fins a Cassanet de dalt. Indret on prenem la pista de mà esquerra amb la indicació de Músser, a uns 50 metres agafar la pista de la dreta. La pista es va fent estreta fins a convertir-se en un sender i va travessant la serra de Sobeig. Quan el sender es torna a fer ample hem d’obrir bé el ulls ja que estem en terreny de guerra. Podem continuar per la pista de l’esquerra que porta cap a Músser i veurem el primer búnquer. També podem d’agafar la pista que surt a la dreta i que passa per una porta de ferro i si ens fixem bé podem beure fins a 3 búnquers en el tram fins al Roc de l’Àliga (repetidor). Si anem una mica més enllà de l’antena trobarem el búnquer més gran de tots ja que disposa de dues cambres, una a través de la qual es disparaven les armes i una altre destinada a protegir les armes de foc utilitzades durant el combat.
Per fi s’ha pogut recollir tots els rgistres anotats l’any passat. Còm en l’edició anterior, els valors corresponen a les temperatures màximes i mínimes setmanals, així com la seva pressió atmosfèrica registrada. Malhauradament no hi hem pogut estar tots els caps de setmana del any i alguns dels registres son quinzenals.
L’Antonio de Cal Castellà va tenir l’amabilitat de donar-nos una copia per que en gaudim tots a la web. Moltes gracies Antonio!!
Avui és Sant Andreu, i per celebrar l’antiga festa d’Aristot vam anar el diumenge , empesos per l’Antonio de Cal Castellà, a l’església per cantar-li uns goigs a Sant Andreu, patró d’Aristot. Desafortunadament, aquest cap de setmana, erem molts pocs al poble, però tot i així vam intentar mantenir viva la tradició.
L’Antonio s’en va a anar a casa a buscar la clau i a la una del mig dia erem allà la Montse i la Tere de l’Estudi (amb el “pichi”) i els tres jepetons. Com és d’imaginar l’Antonio duia la veu cantant i la resta feiem el que podíem.
En un altre noticia inserirem els Goigs de l’Apòstol Sant Andreu.
Aquella mateixa tarda es va posar a ploure i finalment va nevar fins a cuallar tres dits de neu. Esperem que els cants fossin de l’agrat de Sant Andreu ja que sembla que a Sant Pere no li van agradar gaire.
Desde Aristot.net volem felicitar a tots els Andreus.
És aconsellable, en aquest cas, començar el recorregut des de Bescaran, encara que també es podria fer des del pla de Sorri.
Sortirem per la pista que s’enfila muntanya amunt per la dreta del poble, amb 4×4 o caminant. Deixarem a mà dreta el trencall cap a Sorri o Castellnou de Carcolze i continuarem pujant per la pista que comunica amb les estacions d’esquí nòrdic de la Rabassa per una banda i Aransa per l’altre. Aproximadament a uns 5 quilòmetres de Bescaran arribem a l’Ingla, indret senyalitzat que el coneixerem per les estructures metàl·liques pel bestià. En aquest punt haurem de deixar el cotxe i continuar caminant per la pista que surt a la dreta (per la porta dels animals) que ens durà en uns 40 minuts aproximadament al Coll de Jovell. Reconeixerem aquest indret per les fantàstiques vistes que hi ha i per un abeurador pel bestià. A la dreta nostre surt un corriol, molt poc visible al començament, però que mica en mica es va fent més visible, que ens durà fins al Dolmen. L’indret és molt solitari i el dolmen malgrat ser petit es troba en força bon estat de conservació.
Veure mapa del recorregut
Comments (3) 
Themocracy