Comments (0)

By Eduard, 29 d'octubre de 2009 2:18

César August Torras, autor excursionista el 1924 escrivia:

“Aristot poble de 50 cases amb 140 habitants, forma ajuntament amb el poble de Castellnou de Carcolze que li és agregat. Sa situació és molt pintoresca, estant plaçada damunt d’un con piramidal, molt punxegut. Se presenta espadat i domina sa part superior el campanar de l’església. Les cases de fosc colorit s’agrupen dalt del turó.

És vist des de llunyanes distàncies i crida fortament l’atenció de qui passa per la carretera de la Seu a Puigcerdà. Era un lloc fort per naturalesa, de la qual cosa se n’aprofitaren els nostres passats per construir-lo en bell lloc de guàrdia i defensa.

Els comptes de Cerdanya hi alçaren un ferm castell, que era un dels tants que defensaven el pas de la Cerdanya en sos límits amb l’Urgellet. Dominava la gorja del Buridà encarat amb els de Bar, Arsèguel, i Ansovell, dreçant-se més enllà l’alterós de Querforadat, Montellà i la Roca de Villec; s’enllaçava en son mateix costat nord del Segre amb els de Carcolze, Aransa (=Arànser), Queralt i Lles i més endarrera amb els de Traveseres, Miralles i Prullans”.

Compartir/Guardar

Comments (3)

By Mar, 21 d'octubre de 2009 17:44

Aquest mes d’Agost, per iniciativa d’en Dionisi de cal Margaridagna, es va construir un banc a la creu. En Dionisi cada any ajuda amb les tasques de conservació del poble, s’esmera en netejar i reparar el teulat de l’església, desbrossar i arreglar el camí del torrent, entre d’altres feines. Però aquest any el seu propòsit va anar més enllà, va decidir construir un banc a la creu perquè tothom hi pogués passar una bona estona assegut contemplant el poble i la vista. Va proposar el disseny i va dirigir tota la obra, però s’ha de dir que no li van faltar ajudants, tot el poble es va bolcar per ajudar a fer realitat aquest propòsit; i en pocs dies es va veure el resultat.

L’Antonio de cal Castellà ens va explicar la procedència del nom d’aquest indret, “la creu”,  és una historia molt maca que val la pena adjuntar per tal de conservar la memòria històrica. Es tracta de la historia d’un Batllevell que vivia a Aristot a primers del segle passat. Aquest home va tenir unes discussions molt fortes amb la tropa que hi havia aquella època a Aristot, i se’l volien emportar per afusellar-lo al Torrent del Molí. Com que hi havia els sembrats alts ja que en aquella època es cultivaven els cereals als bancals, va fer la promesa passant per quest indret (La CREU) que si es podia salvar posaria una creu. Així que el Batllevell sense pensar s’ho dues vegades es va tirar d’alt a baix dels camps de blat i tort aquí i tort allà va anar a sortir al Palancar. D’allà va agafar el rec i va anar a parar al Pont de Bar. Quan les tropes van marxar va complir la seva promesa i va posar una creu a les pedres que encara estan actualment.

En un roc que avui en dia està tombat encara es poden veure els ferros que aguantaven aquesta creu. Es diu que en alguna part, soterrat entre les pedres encara hi ha una bomba de la guerra civil que es va colgar fa molts i molts anys.

Compartir/Guardar

Comments (0)

By carles, 18 de novembre de 2008 9:46

A uns 3 km. d’Aristot, sota el Serrat de la Creu, hi trobem Cassanet, prop d’uns camps i separada uns 100 m. del mas, per sobre del camí, hi ha les runes de la capella romànica de Sant Martí. És un edifici de parets ben conservades, gracies als carreus forts i ben treballats. Se’n manté dempeus tota la planta (menys la volta) i el terreny on hi havia el cementiri.

L’edifici és de planta rectangular i no té absis exterior, tant sols és visible interiorment doncs ha estat buidat a la mateixa paret. Al cementiri s’hi pot trobar una pedra força curiosa. És una mena de menhir o de taula amb tres creus gravades longitudinalment, que ens fa volar l’imaginació cap al desconegut.

La capella és un conjunt interessant a pesar del seu estat d’abandonament.

En Pere Campi d’Ardaix va ser enterrat a Sant Martí després de la guerra entre el 1939 i el 1940. Va ser l’últim enterrament que es va realitzar a la capella.

Itinerari:  Veure Mapa

L’accés fins a aquestes runes és molt senzill. Proposem un itinerari circular que es pot fer de moltes maneres. És possible fer el recorregut a peu, en btt, moto, quad i fins i tot amb un tot-terreny (a pesar que el camí es fa estret i que de ben segur ratllareu el cotxe).

Sortirem des de la plaça de l’església d’Aristot i anirem direcció el torrent, tot i passant per davant d’una font i del Paller de Cal Cintet (apartaments rurals). Una mica més endavant s’acaba el carrer i comença una pista forestal que ens portarà directes fins a Cassanet, passant per el torrent. És en aquest tram de baixada que la pista es fa més estreta pels tot-terreny.

Tot just abans d’arribar a una cruïlla amb dos pistes més (tenim davant nostre Cassanet), al marge esquerra de la pista trobareu les runes de Sant Martí de Casanet.

La pista que ens quedava a la dreta serà la que ens porti de tornada fins a la carretera d’Aristot, a uns 100 metres del poble. Aquesta pista és força més transitable per els vehicles.

Bibliografía: “El romanic poc conegut a l’Alt Urgell” de Josep Sansalvador i Eliseu Peidró.

Compartir/Guardar

Comments (0)

By carles, 18 d'abril de 2008 13:19

Any rere any el divendres sant té lloc a Aristot la Processó de Setmana Santa. Com molts de vosaltres ja sabreu el Via Crucis va des de l’església fins a La Creu anar i tornar.

En el recorregut es fan 15 parades en les que el mossèn fa una lectura breu i després tothom canta l’estació que toca. La gent del poble participa activament en aquesta celebració. Enguany cal destacar la col.laboració de l’Agnès de l’Estudi ja que va aguantar molt bé la creu.

L’event s’acaba finalment altre vegada a l’església on el mossèn fa unes oracions abans de donar l’acte per acabat. Continue reading 'La Processó d’Aristot'»

Compartir/Guardar

Comments (2)

By carles, 15 d'abril de 2008 16:01

Malauradament amb el pas dels anys hi ha tradicions que cauen en desús i acaben desapareixent. Gràcies als records i les vivències de les persones, com l’Antonio de Cal Castellà, hem pogut conèixer algunes activitats que es feien durant la Setmana Santa a Aristot.

En altres temps, quan a Aristot hi vivia més gent, l’Antonio ens explica que per Pasqua es feia la remesa dels ous. Tots els nois del poble carregats amb cistells, anaven casa per casa cantant caramelles a canvi de mitja dotzena d’ous.

El diumenge es feia ball i el dilluns s’aplegava tot al poble a l’hostal ( de Cal Jepetó o de Cal Roig ) on es feia una truitada popular amb tots els ous arramessats. La truita s’acompanyava amb dos o tres rostes i un grapat de llardons, per que tingués millor gust.

Ens conta que a moltes cases només es menjaven ous per Pasqua i que en menjaven tants que tot sovint se’n fartaven i patien indigestions.

Com a cloenda l’Antonio ens va cantar una caramella que encara recorda d’aquella època que fa així ( haureu d’imaginar-vos la musica ):

Mes avui en som al dia

Per poder venir a cantar

Visca la Pasqua florida

Gloria al nostre redemptor

Hem cantat les caramelles

Hem vingut ben confiats

Omplirem les nostres paneres

Puig la Pasqua ja ha arribat

Cistelleta guarnideta

Tant de fora com de dins

És l’honor de les minyones

I la dicha dels fadrins

Que hermosa és la primavera

Amb sons matisos de flors

Les ninetes que ens escolten

Son rosses com un fil d’or

Les veureu ben enjoiades

Amb sons caps ben pentinats

I unes cares tant alegres

Que ens tenen el cor robat

Nós despedim contentíssims

Dels obsequis que ens heu fet

L’hora és bastant avançada

I parat s’agafa fred

Retireu-vos donzelletes

No ens fesseu més compliments

Si vós plau nostres visites

Tornarem tots l’any vinent

Compartir/Guardar