Mirador del Pla de Llet, 2145 m.

El mirador està presidit per un monòlit d’un isard col•locat amb motiu de l’aniversari de la reserva nacional de caça. Des d’aquest punt situat a 2145 metres, les vistes sobre la paret del Cadí que teniu davant mateix dels ulls, i la perspectiva de la vall del Segre que es perd a ponent, us reconfortarà ja que es tracta d’una de les millors i més espectaculars balconades per observar el Cadí i el Baridà.

Aquest punt geografic forma part d’un dels dos circuits marcats de l’estació d’esquí nòrdic d’Aransa (l’altre va als llacs de la Pera). No és difícil però té un desnivell que es fa notar. Transcorre, bona part, per dins de bosc ben senyalitzat de tant en tant es va coincidint, amb paral•lel, a la pista vermella de nòrdic que també va al mateix punt del Mirador.

Vista desde el mirador del Monturull, 2761 m., Port de Perafita, 2587 m., i el Pic del Sirvent, 2746 m.

Si decidiu realitzar l’ascensió des d’Aristot encara trobareu un desnivell més pronunciat, però quan arribeu es demostrarà que l’esforç ha valgut la pena. Tant podeu accedir des de l’Esqueixa i el Pla de Llet (itinerari a peu) com per la pista que surt per davant de cal Rovira i que va fins a la collada d’abaix (itinerari apte per vehicles 4×4).

Vista de la Tossa Plana de Lles, 2905 m, desde el mirador.

Compartir/Guardar

Descripció

Aquesta espècie presenta un dimorfisme sexual notable. El mascle fa entre 8 i 10 mm i té un prosomanegre i un opistosoma d’un cridaner color vermell amb punts negres. Les seves potes són negres amb línies blanques i les potes del darrere tenen una mica de vermell. La femella fa entre 10 i 16 mm i és negra, amb alguns pèls blancs i alguns grocs al front.

Distribució

Viuen en vessants assolellats en gairebé tota Europa, des de Portugal a Ucraïna, i d’Anglaterra a Grècia,estant més àmpliament distribuïdes a Europa Central i del Sud.

 Hàbitat

Aquesta aranya viu en tubs subterranis de prop de 10 cm de llarg i 1 cm de diàmetre, on la part de dalt es molt més ample i fets amb seda cribellada. Es poden trobar molts tubs en el mateix lloc, fins i tot més de deu en un metre quadrat. E. cinnaberinus caça principalment milpeus i escarabats. Els mascles surten al setembre a cercar femelles, si troben una viuran amb ella i s’alimentaran del mateix tub.1

Conservació

Aquesta aranya està classificada com una espècie protegida a Gran Bretanya. Està totalment protegida sota el Schedule 5 de la Wildlife and Countryside Act 1981. A Alemanya està considerada sota perill.

Història

Fins als anys 1920 l’espècie es trobava en tot el comtat de Dorset, però va ser  considerada extinta a la Gran Bretanya. Va ser redescoberta el 1979, en només un lloc, a la ciutat de Wareham. Hi ha altres informes de albirament però no han estat comprovats.

Eresus Cinnaberinus

Compartir/Guardar

En aquestes dates nadalenques el Carles de l’estudi ha fet un pessebre amb materials molt originals. És un pessebre que només podran veure els més aventurers, doncs segons en va explicar, està exposat al camí que uneix Aristot amb castellnou de Carcolze, en el mirador que està abans de baixar cap a Castellnou. Nosaltres encara no hi hem anat però esterem poder fer-ho aviat.

El nostre desitg per l’any vinent és fer més notícies al web, us animem a entrar-hi sovint!!!!

Compartir/Guardar

Les marmotes pertanyen a la família dels Esciúrids (O. Rodentia), això vol dir que estan emparentades amb els esquirols. A Catalunya la marmota es va extingir fa entre 10.000 i 15.000 anys, a finals del Plistocè, quan l’augment de les temperatures va fomentar l’extinció de la marmota alpina (Marmta marmota) al Pirineu. No obstant això, entre 1950 i 1988 el govern francès va introduir fins a 400 exemplars d’aquesta espècie de marmota al Pirineus. Però no va ser fins als anys 80 que es van començar a detectar les primeres marmotes al Pirineus català i des de aleshores ençà l’expansió ha estat tot un èxit.

Són rosegadores de grans dimensions que habiten en els prats alpins i subalpins. Posseeixen una bona adaptació a les baixes temperatures gràcies al seu pèl i a la llarga hibernació. Són animals diürns, amb bona vista adaptada a la lluminositat. En canvi la visió nocturna és força deficient ja que no posseeixen bastons en la retina. El pel és dens, d’una coloració grisosa més fosca pel dors que pel ventre. El cap és curt i les mans fortes, adaptades per l’excavació, amb 4 dits. Els peus, pel contrari, tenen 5 dits.
La proliferació de la marmota a l’ecosistema del Pirineu és del tot positiva però, tot i saber que s’està reproduint favorablement, no hi ha manera de saber quantes marmotes hi ha exactament al Pirineu català. Un dels beneficis de la introducció de la marmota és que com que torna a ser una espècie abundant i de mida mitjana, els depredadors del Pirineu han trobat una presa fàcil de capturar. Un exemple d’això n’és l’àguila daurada (Aguila chrysaetos), que s’alimenta de marmota tot sovint. Els científics, a més, han observat que sovint les guineus també les capturen.

Compartir/Guardar

L’equip de Aristot.net lamenta possibles molèsties ocasionades.

Compartir/Guardar