La temperatura màxima registrada durant aquest periode de temps correspon al 6 d’Agost amb un valor de 31,4ºC i una humitat del 68%. La mínima va ser de -3,6ºC i la humitat del 28% el dia 24 de Març.

Adjuntem unes gràfiques que esperem que siguin del vostre interés. Per poder entedre-les correctament es precís que tingueu en compte que son dades obtingudes setmanalment.

El primer dia el temps no va acompanyar gaire, però així i tot es van poder cel.lebrar gairebé tots els actes organitzats. L’única activitat que es va haver d’anular per la pluja va ser el campionat de petanca, programat per el dissabte al matí. Durant el matí es va fer la tradicional tallada d’un pernil al bar del poble.

A la tarda era l’hora dels més valents ja que es va cel.lebrar la IIª Trobada Atlètica de Muntanya.

Malgrat les inclemencies del temps, van participar uns 150 atletes dels quals cal destacar Francesc Galera Conill i Marcelino Lucas Llanes per les excel.lents marques realitzades en el circuit Pro i Open respectivament. Afortunadament la pluja va anar marxant i es var poder fer l’entrega de premis així com una degustació de xocolata calenta amb coca a l’aire lliure.

Simultaneament a la cursa va tenir lloc el Campionat de Botifarra que enguany va tenir com a guanyadors l’Antonio de Cal Castellà i el seu gendre.

Sense perdre el ritme es van començar els preparatius per dur a terme la famosa Botifarrada Popular. Aquest any, com els anteriors, va ser un èxit: ¡tot estaba per llepar-se els dits!

La Botifarrada va donar pas al ball. La nit era freda, però la panxa plena i l’animació de la ballaruca ajudaven a mantenir-se calent. Durant el ball es va fer el sorteig de la toia i el popular ball del fanalet. L’animació va durar fins a altes hores de la nit.

L’endemà, els més matiners, van poder anar a missa acompanyats per el repicar de les campanes. De la solemnitat de la missa es va passar a l’animació dels més petits. Un tobogan inflable i una piscina de pilotes var fer que la mainada s’ho passés d’allò més bé.

Com a cloenda es va fer la festa de l’escuma, pensada per els més petits, però que com cada any s’hi sumen els més ganapies. Ja ho diuen: ¡Com més grans, més animals!

Per l’any vinent esperem que la participació sigui encara més elevada que la d’enguany i que el temps ens acompanyi.

A uns 3 km. d’Aristot, sota el Serrat de la Creu, hi trobem Cassanet, prop d’uns camps i separada uns 100 m. del mas, per sobre del camí, hi ha les runes de la capella romànica de Sant Martí. És un edifici de parets ben conservades, gracies als carreus forts i ben treballats. Se’n manté dempeus tota la planta (menys la volta) i el terreny on hi havia el cementiri.

L’edifici és de planta rectangular i no té absis exterior, tant sols és visible interiorment doncs ha estat buidat a la mateixa paret. Al cementiri s’hi pot trobar una pedra força curiosa. És una mena de menhir o de taula amb tres creus gravades longitudinalment, que ens fa volar l’imaginació cap al desconegut.

La capella és un conjunt interessant a pesar del seu estat d’abandonament.

En Pere Campi d’Ardaix va ser enterrat a Sant Martí després de la guerra entre el 1939 i el 1940. Va ser l’últim enterrament que es va realitzar a la capella.

Itinerari:  Veure Mapa

L’accés fins a aquestes runes és molt senzill. Proposem un itinerari circular que es pot fer de moltes maneres. És possible fer el recorregut a peu, en btt, moto, quad i fins i tot amb un tot-terreny (a pesar que el camí es fa estret i que de ben segur ratllareu el cotxe).

Sortirem des de la plaça de l’església d’Aristot i anirem direcció el torrent, tot i passant per davant d’una font i del Paller de Cal Cintet (apartaments rurals). Una mica més endavant s’acaba el carrer i comença una pista forestal que ens portarà directes fins a Cassanet, passant per el torrent. És en aquest tram de baixada que la pista es fa més estreta pels tot-terreny.

Tot just abans d’arribar a una cruïlla amb dos pistes més (tenim davant nostre Cassanet), al marge esquerra de la pista trobareu les runes de Sant Martí de Casanet.

La pista que ens quedava a la dreta serà la que ens porti de tornada fins a la carretera d’Aristot, a uns 100 metres del poble. Aquesta pista és força més transitable per els vehicles.

Bibliografía: “El romanic poc conegut a l’Alt Urgell” de Josep Sansalvador i Eliseu Peidró.

A veure que us sembla el que hem decidit de moment.

Si la samarreta es blanca, les lletres seran negres, i si la samarreta es negra o de color, les lletres seran blanques.

A les acaballes de les vacances en tot el Cadí no s’havia vist ni un floc de neu. En particular a Aristot hi teníem un sol d’escàndol. Amb totes les esperances perdudes, decebut per la manca de neu, ni vaig prestar atenció a la previsió del temps per dilluns.

Quina sorpresa al llevar-me de bon matí i treure el nas per la finestra. Pràcticament hi havia un  pam de neu i nevava fort amb flocs ben petits, fort vent, rufaca, fred….. Vaig córrer com un nen petit el dia de reis a vestir-me, agafar  la camara i vaig sortir per fer unes fotos. Aquest és el resultat!

Vista d’Aristot desde la Creu en plena nevada

Després de la nevada

La neu va arrivar fins al Segre

El més valent el Carles de l’Estudi amb esquis de travessa