El passat 17 de maig es va fer un avistament d’una de les papallones més boniques de tot Europa. Es va trobar l’exemplar de Graelsia davant de Ca l’Estudi. Pertany a la família de Saturnids i pel seu interès com a espècie protegida hem decidit fer una breu explicació de la seva biologia.

Exemplar mascle trobat a Aristot

Las papallones son monovolutines, es a dir, tenen una sola generació a l’any. Els adults només volen durant una nit, principalment durant els mesos de maig i juny.

Com ja hem dit, son papallones de gran bellesa que presenten una coloració predominantment verda amb venes de color marró vermellós. A més tenen en les quatre ales ocels de varis colors i les ales posteriors dels dos sexes presenten cues, d’una longitud més marcada en els mascles.

Després de la fecundació les femelles comencen a posar ous aïlladament (d’un o de dos en dos) en les branques dels pins, dels quals s’alimentaran les futures erugues. Els ous son de color marró. Les erugues al néixer son negres, després gris-marró i finalment verdes amb punts blancs i alguns pels llargs. Es desenvolupen durant els mesos de juny, juliol i agost, desprès es transforma en crisàlide en la fullaraca i molsa del terra. Resten entre la fullaraca durant tot l’hivern.

Les erugues pateixen una alta mortalitat degut a la fumigació per atacar les plagues de processionària dels pins (Thaumetopoea pityocampa) .

Les erugues s’alimenten d’algunes espècies de pi, principalment de las espècies Pinus sylvestris, Pinus nigra salzmannii i Pinus uncinata.

En el “Catálogo Nacional de Especies Amenazadas de España” està classificada en la categoria «De Interès Especial» amb data del 24 de març de 2000 a més d’estar protegida per:

• El Convenio de Berna 1979, ratificat en Estrasburgo en 1986 (Anexo III)
• Directiva Hábitat (Anexo II)
• Ley 2/1991 de la Comunidad de Madrid y Decreto 18/1992.

Pel que fa la distribució geogràfica , segons la bibliografia està considerada com un endemisme a pesar de que es troba repartida pels principals sistemes muntanyosos. Els Pirineus orientals (Catalunya) és l’àrea de distribució més gran.

Compartir/Guardar