
Exemplar trobat el 24 de Febrer a la Casota
Un dels animals que podem trobar pel Baridà es l’escurçó pirinenc. Sovint les serps desperten sentiments ben diferents: por, admiració, rebuig, interès… si més no és important conèixer’l ja que excepcionalment pot arribar a causar la mort.
L’escurçó pirinenc pertany a la família dels vipèrids, dels quals destaquem dues espècies: l’escurçó ibèric (vipera latasti) i el més abundant al territori català i únic al Baridà i al Parc Natural del Cadí, el pirinenc (vipera aspis).
L’aspecte de l’escurçó és robust, rabassut, de coloració entre bruna i fosca i de mida petita (no acostuma a superar el 75 cm de longitud). Els seus trets més distintius son la nineta vertical, el mosell punxegut (en forma d’esclop) i una línia fosca darrera de cada ull. El cap té forma de punta de llança i està cobert d’un mosaic desordenat d’escates on s’observa una taca en forma de X o de V. Al dors té una línia de pigmentació més fosca en forma de ziga-zaga que es troba acompanyada per una filera de taques arrodonides del mateix color.
Al Baridà es pot trobar aquesta espècie amb un rang d’altituds molt ampli, ja que el seu habitat va des de els 400 m fins als 2.400 m d’alçada i és molt variable, però en tots els casos tenen en comú la temperatura, més aviat càlida i un cert punt d’humitat. Pels volts d’Aristot es poden trobar en matollars, prats, tarteres i en marges de bosc humit com ara rouredes, fagedes, alzinars de muntanya i pinedes de pi roig i negre.

Aquestes serps abandonen els seus caus d’hivernada a finals de maig o abril, depenent de l’alçada i tornen a mitjans d’octubre per hivernar. Malgrat tot a l’hivern en dies temperats es poden fer trobades esporàdiques.
Parlem d’una espècie ovovivípera, que viu uns set anys i que madura sexualment als tres o quatre anys (quant assoleix uns 45 cm). Les femelles només es reprodueixen cada dos o tres anys, motiu pel qual moltes només es reproduiran una vegada a la vida. La gestació dura uns tres mesos i al naixement té lloc a finals d’agost i començament de setembre.
L’alimentació dels exemplars madurs es basa en petits mamífers, com ratolins, mentre que els exemplars més joves degut al seu tamany es veuen obligats a capturar sargantanes i alguns invertebrats grans.
És un animal tranquil que prefereix la fugida, però si es sent amenaçat es defensa amb una mossegada verinosa. En cas de mossegada, el més important és no angoixar-se ni fer esforç físic ja que si la tensió arterial augmenta el verí es dispersarà amb major rapidesa. S’haurà de dur al afectat immediatament a un centre mèdic i no provar de xuclar el verí o fer un torniquet. Les persones més vulnerables a la reacció provocada pel verí son les persones grans, nens petits i persones amb problemes cardíacs, renals i al·lèrgics als antibiòtics. L’inoculació d’aquest verí és mortal només en casos molt excepcionals!!
Encara que es reconeix fàcilment, el millor consell és no manipular cap serp per petita que sigui i educar els nens en aquest sentit. S’han d’estimar i respectar com qualsevol altre animal.