Un any més la festa d’Aristot va tenir lloc el 1er. cap de setmana de setembre. Aquest any es van organitzar els actes habituals exceptuant els entreteniments infantils, que van anar a càrrec de ca l’Estudi amb la col.laboració de moltes cases del poble.
La tallada del pernil, protagonitzada per la rectoria va ser tot un èxit ja que aquest any vam tenir la sort de catar un bon pernil. La cursa (IV trobada atlètica) va ser el plat fort de la festa ja que va collir molta gent, entre participants i públic. Aquest any la cursa comptava amb una nova modalitat, ja que hi havia l’opció de córrer 15 quilòmetres (Pro+Open). Si voleu més informació a la web gaseossilla.org trobareu tota mena de detalls i les classificacions.
Una altre novetat va ser que es van instal•lar dutxes i un bany pel confort dels assistents.
Mentre uns corrien altres es concentraven per guanyar el campionat de botifarra. Al acabar les activitats programades es va servir xocolata calenta i coca, preparada amb molt amor a ca l’Ardiaca.
Desprès d’entregar tots els trofeus i els premis relatius a la cursa es van repartir les botifarres i la cansalada amb pa amb tomàquet que ja feia estona que havien estat preparant els de ca l’Ardiaca perquè tothom ho tingués a punt. Un any més van aconseguir que ens llepéssim els dits.
Cap a les 12 de la nit va començar el ball amb música en directe, petits i grans van estar ballant fins a altes hores de la matinada. durant aquesta estona no va faltar ni el sorteig de la toia ni el popular ball del fanalet.
El diumenge al matí es va organitzar una gincama per als més petits. Tothom s’ho va passar d’allò més bé superant diverses proves (sensitives, d’habilitats, de punteria…) per finalment trobar el tresor amagat.
Aristot.net vol agrair la participació de tots els voluntaris que han fet possible aquesta festa.
L’abundància de pluges d’aquesta primavera i el desglaç de la neu han fet revenir els rius i torrents.
Hi ha torrents, com és el cas del Torrent d’en Fornàs, torrent que neix al Plà de les Fonts i que reb el nom de Torrent Calent. Ens expliquen que se li atribueix aquest nom perque al ser de procedencia d’aigua subterrània sempre surt a una temperatura constant i a l’hivern si es toca la seva aigua aquesta està realtivament més temperada que la geló ambiental. Quan passa per l’Orri s’uneix amb una altre font, i canvia el nom anomenant-se ara Torrent de l’Orri. Però uns metres més avall ja torna a canviar el nom i passa a dir-se Torrent d’en Fornàs, el qual baixa enfonsat entre muntanyes i vorejant antigues feixes, abandonades en la seva majoria i ocupades pel bosc en alguns casos fins arribar al torrent del Molí. Feia anys que el seu llit estava pràcticament sec però gràcies a les pluges i la neu caiguda durant l’hivern podem veure’l amb aigua abundant.
Un altre exemple és Font Amargosa, que va canviant el seu nom a mida que baixa d’altitud, anomenant-se Torrent del Molí en el seu curs mig i Torrent de riu Major en el seu curs més baix. També fa goig de veure, en aquest cas no per estar sec com desde feia anys, sinó per presentar una notable crescuda. Podríem posar més exemples però creiem que aquest dos ja son força significatius, a més serveixen per conèixer els noms dels cursos d’aigua més rellevants del terme d’Aristot (en aquest cas del torrent del Molí i el seu afluent).
Després de dues setmanes molt llargues varem cel·lebrar la reunió de veïns aquest passat dissabte 22 de Maig.
Eren les 12 hrs de migdia passades d’uns minuts quan es va decidir no esperar mes i començar. L’afluència de veïns va ser prou exitosa ja que érem una bona vintena llarga de persones reunides. No es van contar els assistents però hi havia una majoria de veïns d’Aristot a la reunió.
Malgrat no tenir res preparat per l’esdeveniment, ni tan sols un guió ni ponent entre la Neus, el Miquel i el Carles es va explicar el perquè de aquesta citació popular. Va quedar palès que ningú havia estat informat dels esdeveniments relacionats amb l’aigua i que no s’entén que vulguin clorar l’aigua i fer-la de pagament.
Ja dúiem una bona estona parlant quan es va presentar la Maria Àngels de Cal Castellà, regidora en funcions, que va assolir les rendes de la reunió informant de manera adequada a les preguntes que es van plantejar des de llavors.
El resultat de la reunió va ser el previst per els que van promoure la reunió: la creació de una associació de veïns d’Aristot per poder tenir un punt de trobada, d’informació, de defensa i promoció del poble. Encara no existeix formalment però ja s’han començat a fer els primers passos per la seva constitució.
Esperem que aquesta nova eina que adquireix el poble d’Aristot sigui tan beneficiosa com Aristot.net creu que pot ser. Com no podia ser d’altre manera aquest blog s’ha ofert com a un dels mitjans de comunicació de la nova associació.
VEÏNS I VEÏNES D’ARISTOT
Arran de la decisió que es va prendre en un ple de l’Ajuntament que representa el nostre poble a finals de l’any passat de començar a fiscalitzar l’aigua d’Aristot, alguns de nosaltres hem arribat a la conclusió que, malgrat és molt possible que no ens lluirem de pagar l’aigua, que tant lliurement baixa per les nostres muntanyes, sí que ens hauríem de reunir tots i totes per parlar del tema. En un ple de l’ajuntament es va prendre una decisió que creiem que no agrada a la majoria de nosaltres i no ens vam assabentar de res fins que ja va estar tot aprovat, malgrat sabem que va haver-hi un mes de termini per presentar al·legacions del projecte que es va proposar.
En definitiva el que es va aprovar va ser que de moment els veïns i veïnes d’Aristot paguéssim un cànon de 60€ anuals, però el projecte és que a la llarga (dos o tres anys), es posin comptadors a totes les cases i es clori l’aigua.
Per tant, creiem que hauríem de parlar-ho entre tots i decidir si volem fer algun tipus de protesta i/o acció o no. Pot ser que algun dia ens trobem que ens vinguin operaris i comencin a posar comptadors a les parets de les nostres cases i ni tant sols ens ho hagin comunicat.
Per tant, convoquem una reunió pel dia 22 de maig a les 12.00h. Pensem que podríem quedar a la plaça i depenent de la meteorologia, fer-ho dins del local social o al bar.
A veure si ens hi veiem tots i exposem les nostra opinió sobre el tema.
Mentre a l’esplendorós i antic Egipte es construïen les imponents piràmides, o potser fins i tot abans, a l’Europa occidental neolítica es construïen misteriosos dolmens i menhirs que han arribat fins als nostres dies.
Dolmen és un mot celta que significa taula de pedra i megalit és una paraula de origen grec que vol dir pedra gran. Ara sabem que els dolmens varen ser les tombes de diferents grups culturals des del neolític al calcolític, destinades a rebre diversos cadàvers, com si fossin el panteó del clan o de la tribu. Per portar a terme aquestes impressionats construccions hi havia d’haver una forta i cohesionada organització i una estructura social del clan o de la tribu que la construïa.
Els situaven quasi sempre a llocs estratègics perquè fossin visible a molta distància. Es buscaven punts dominants del paisatge, com cims o colls, molts d’aquests indrets han continuat essent referències geogràfiques amb el pas dels secles. L’orientació de les seves entrades tampoc és aleatòria, respon a unes pautes determinades. Normalment es troben encarats al sud o sud-est, obeint a motivacions religioses, a la recerca dels raigs de sol a l’interior de la cambra funerària durant els solsticis d’hivern o d’estiu.
El dolmen de la Paborda està situat en un petit collet elevat, a la confluencia de la vall de la Molina i la vall de les Pletasses. Fou construït vers el 2000 – 1800 aC, al final del calcolític, segurament fou reutilitzat a l’Edat del Bronze Mitjà, i també com a cabana de pastor més recentment. Es tracta d’una cambra simple que conserva dues cupuletes rituals i tres incisions o “regerons” esculpit a les lloses. La llosa de la coberta té un diàmetre de 1,87 m.
Els monuments megalítics son una part molt important del nostre patrimoni, que ara es comença a valorar com es mereix. (Text estret de la pancarta informativa al dolmen)
La proposta d’aquest dolmen queda una mica lluny d’Aristot, fora de l’Alt Urgell, però de tan fàcil accés que hem decidit incloure-la al bloc. És un lloc tranquil, a prop de l’estació
de tren de la Molina, i bonic per fer una escapada, pícnic o simplement fer una visita.
Veure mapa
Comments (3) 
Themocracy