Avui és Sant Andreu, i per celebrar l’antiga festa d’Aristot vam anar el diumenge , empesos per l’Antonio de Cal Castellà, a l’església per cantar-li uns goigs a Sant Andreu, patró d’Aristot. Desafortunadament, aquest cap de setmana, erem molts pocs al poble, però tot i així vam intentar mantenir viva la tradició.
L’Antonio s’en va a anar a casa a buscar la clau i a la una del mig dia erem allà la Montse i la Tere de l’Estudi (amb el “pichi”) i els tres jepetons. Com és d’imaginar l’Antonio duia la veu cantant i la resta feiem el que podíem.
En un altre noticia inserirem els Goigs de l’Apòstol Sant Andreu.
Aquella mateixa tarda es va posar a ploure i finalment va nevar fins a cuallar tres dits de neu. Esperem que els cants fossin de l’agrat de Sant Andreu ja que sembla que a Sant Pere no li van agradar gaire.
Desde Aristot.net volem felicitar a tots els Andreus.
És aconsellable, en aquest cas, començar el recorregut des de Bescaran, encara que també es podria fer des del pla de Sorri.
Sortirem per la pista que s’enfila muntanya amunt per la dreta del poble, amb 4×4 o caminant. Deixarem a mà dreta el trencall cap a Sorri o Castellnou de Carcolze i continuarem pujant per la pista que comunica amb les estacions d’esquí nòrdic de la Rabassa per una banda i Aransa per l’altre. Aproximadament a uns 5 quilòmetres de Bescaran arribem a l’Ingla, indret senyalitzat que el coneixerem per les estructures metàl·liques pel bestià. En aquest punt haurem de deixar el cotxe i continuar caminant per la pista que surt a la dreta (per la porta dels animals) que ens durà en uns 40 minuts aproximadament al Coll de Jovell. Reconeixerem aquest indret per les fantàstiques vistes que hi ha i per un abeurador pel bestià. A la dreta nostre surt un corriol, molt poc visible al començament, però que mica en mica es va fent més visible, que ens durà fins al Dolmen. L’indret és molt solitari i el dolmen malgrat ser petit es troba en força bon estat de conservació.
Veure mapa del recorregut
César August Torras, autor excursionista el 1924 escrivia:
“Aristot poble de 50 cases amb 140 habitants, forma ajuntament amb el poble de Castellnou de Carcolze que li és agregat. Sa situació és molt pintoresca, estant plaçada damunt d’un con piramidal, molt punxegut. Se presenta espadat i domina sa part superior el campanar de l’església. Les cases de fosc colorit s’agrupen dalt del turó.
És vist des de llunyanes distàncies i crida fortament l’atenció de qui passa per la carretera de la Seu a Puigcerdà. Era un lloc fort per naturalesa, de la qual cosa se n’aprofitaren els nostres passats per construir-lo en bell lloc de guàrdia i defensa.
Els comptes de Cerdanya hi alçaren un ferm castell, que era un dels tants que defensaven el pas de la Cerdanya en sos límits amb l’Urgellet. Dominava la gorja del Buridà encarat amb els de Bar, Arsèguel, i Ansovell, dreçant-se més enllà l’alterós de Querforadat, Montellà i la Roca de Villec; s’enllaçava en son mateix costat nord del Segre amb els de Carcolze, Aransa (=Arànser), Queralt i Lles i més endarrera amb els de Traveseres, Miralles i Prullans”.
Aquest mes d’Agost, per iniciativa d’en Dionisi de cal Margaridagna, es va construir un banc a la creu. En Dionisi cada any ajuda amb les tasques de conservació del poble, s’esmera en netejar i reparar el teulat de l’església, desbrossar i arreglar el camí del torrent, entre d’altres feines. Però aquest any el seu propòsit va anar més enllà, va decidir construir un banc a la creu perquè tothom hi pogués passar una bona estona assegut contemplant el poble i la vista. Va proposar el disseny i va dirigir tota la obra, però s’ha de dir que no li van faltar ajudants, tot el poble es va bolcar per ajudar a fer realitat aquest propòsit; i en pocs dies es va veure el resultat.
L’Antonio de cal Castellà ens va explicar la procedència del nom d’aquest indret, “la creu”, és una historia molt maca que val la pena adjuntar per tal de conservar la memòria històrica. Es tracta de la historia d’un Batllevell que vivia a Aristot a primers del segle passat. Aquest home va tenir unes discussions molt fortes amb la tropa que hi havia aquella època a Aristot, i se’l volien emportar per afusellar-lo al Torrent del Molí. Com que hi havia els sembrats alts ja que en aquella època es cultivaven els cereals als bancals, va fer la promesa passant per quest indret (La CREU) que si es podia salvar posaria una creu. Així que el Batllevell sense pensar s’ho dues vegades es va tirar d’alt a baix dels camps de blat i tort aquí i tort allà va anar a sortir al Palancar. D’allà va agafar el rec i va anar a parar al Pont de Bar. Quan les tropes van marxar va complir la seva promesa i va posar una creu a les pedres que encara estan actualment.
En un roc que avui en dia està tombat encara es poden veure els ferros que aguantaven aquesta creu. Es diu que en alguna part, soterrat entre les pedres encara hi ha una bomba de la guerra civil que es va colgar fa molts i molts anys.
Aquestes son les coordenades GPS per poder arribar a Aristot:
42.36640800, 1.67490005
Espero que siguin correctes…
No em faig responsable si algú fa un viatget per l’extranger
Comentari (0) 
Themocracy