El filòleg Joan Coromines la interpreta com procedent del basc “Areiste ote“, “esbarzer de l’alzinar”.

Era conegut en el segle IX amb el nom d’”Arestothe“. En 1209 Arnau, vescomte de Castellbó, que se n’havia emparat, el féu enderrocar el castell. Guillem d’Urg, cavaller cerdà, amb permís de Bernat II comte de Foix, successor dels drets dels vescomtes de Castellbó, el féu alçar de nou en 1229. En 1301, els seus descendents vengueren la meitat del castell al rei Jaume de Mallorca. Més tard, passà a la corona d’Aragó. En els últims temps era del senyoriu dels marquesos de Moya i Cartellà.

El 1267, Bernat Guinard era ardiaca d’Aristot. El 1290 “Bernardus de Arestot, Urgellencis canonicus” va suscriure una donació.

En una “letra tramesa al Senyor Rey per N’Arnau Porta regent la procuració real dels comtats de Roselló et de Cerdanya”, document indatat, llegim “… Item, senyor, la vall vostra de Villech e lo delma de Sogol e les rendes de Maranger e de la Sajonia e los censes grossos de Puygcerda ab lo castell de Arescot tot aço fou empenyorat, segons trop, an Ipolit Garrius per XXXVIm. solidos. Valen les rendes de les dites coses, segons, senyor, he trobat, per informació d’aquells qui les han administrades, … Arescot XVI liures X solidos… Es ver empero, senyor, que apres lo dit Ipolit Garrius revené a micer Nicholau de Palou lo dit delme de Isogol e la dita Sajonia e lo castell Darescot, lo qual castell Darescot fou apres atorgat , segons senyor he entes, an Bort Daragall, ab salari de XXV liures. E trob, senyor, en los libres antichs vostres de la dita preocupació, que no solia haver de salari sino cent solidos”.

El fogatjament (1) del 1365-1370 assenta, dins “Puigcerdà e Vegueria de Cerdanya e de Beridà”, com a focs reials: “Berat, Arestot, Muçer, Vall de Vilech, Bargunya e Vall de Johan son par… LXXXI fochs”.

Un altre fogatjament, el que suposem del 1381 aproximadament, determina 13 focs reials per a “Ariscot“, dins la “vagueria de Serdanya”.

Un document del 1390, que Albert Salsas expressa conservat a Perpinyà, porta la relació de les armes i municions existents llavors en els castells cerdans de Llívia, Aristot, Bar, Sant Martí dels Castells, Das, la Torre cerdana i Querol.

Els Tomic, de Bagà, -per tant, la familia d’on eixí l’historiador Pere Tomic -, s’insereixen com a castlans del castell d’Arisrtot, a tenor de la referencia següent: “Petrus Thomich, miles, in villa Bagani domiciliatus, castlanusque castri de Aristot constructo in Beritano (=Baridà) pro illustrissimo domino Rege” féu àpoca a Joan Moreta, lloctinent de procurador del rei, de Cerdanya i Baridà, de 2.000 Ils. que erenel salari de la dita castlania d’Aristot pels anys 1446 i 1447″.

(1) Fogatge.- Dels ss XIV al XVII, imposició que les corts generals establien per convinença amb el rei dels estats de la corona catalanoaragonesa a raó d’una quantitat per foc o casa habitada, per tal de subvenir a necessitats de la corona o de la terra. Era una exacció eventual i per a cadascun calia l’acord de la cort general, on s’acostumava a determinar els criteris d’inclusió o exclusió dels focs i les persones que hi restaven sotmeses. Unes vegades aquesta exacció es feia a tant per foc, i unes altres vegades a base d’una quantitat fixada per endavant, que calia que fos repartida entre els focs i les localitats . – GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA

Extret d’unes fotocopies que m’han fet arribar. Intentaré trobar la font exacta per si hi ha algú que li interessa una mica més aquest tema. Eduard

Compartir/Guardar