Salt d'aigua al Torrent del Molí

Tota aquesta aigua prové d’una Font, la Font de Margosa. Aquesta font abasteix d’aigua no només al poble d’Aristot, sinó que també ho fa per la Taverna del Noguers, el Càmping d’Aristot i l’Hotel Els Banys de Sant Vicenç.

L’ aigua és gratuïta ja que el mateix poble n’ha pagat les infraestructures. L’ ajuntament, segons tenim entès, paga un cànon anual a la “Confederación Hidrográfica del Ebro” per aquesta aigua i punt. Tota aquesta aigua ha sadollat la set d’horts, camps, animals i persones des de fa molts i molts anys.

La mala sort no ha volgut distribuir equitativament aquest bé, ja que pobles del mateix ajuntament pateixen una escassetat. Recentment ha quedat inaugurada una central que bombeja aigua del Segre fins a Toloriu i Bar, que han sofert tallades en el seu subministrament i s’han vist forçats a dur cubes per poder tenir un mínim d’aigua. Aquest bombeig és doncs necessari per apagar la set.

Aquesta solució fa que veïns d’alguns pobles hagin que pagar per el consum d’aigua. El curiós de tot plegat és que alguns d’aquests veïns pensen que si ells han de pagar l’aigua, tota la resta hauríem de pagar també per el consum de la nostra pròpia aigua.

Un altre tema és el sanitari. Si passés qualsevol cosa amb l’aigua el responsable seria l’ajuntament. Estem salvats ja que aquesta aigua mai ha donat cap mena de problemes. L’ajuntament amb posar cartells que indiquin que no és aigua potable queda exempt de cap responsabilitat.

Per aquests motius volen fer dues coses increïbles:

1. Clorar l’aigua de Font de Margosa!!!!!!
2. Posar contadors a totes les cases i fer que l’aigua sigui de pagament!!!

Els veïns d’Aristot no entenem que una aigua que mai a donat cap probleme de salut (i que ha estat sotmesa a controls fito-sanitaris) s’hagi de clorar. Encara entenem menys que havent-hi aigua de sobres es vulgui fer pagar. No entenem que sense haver-hi una pressió mínima per el bon funcionament de les calderes d’aigua calenta a més vulguin que paguem. Pagarem un aigua que d’altra banda es perdria Segre avall?

No permetrem aquesta vulneració sense més i per això farem una recollida de firmes a Aristot per parar aquest sense sentit que neix més de rancúnies que per una necessitat real.

Compartir/Guardar

Sortida de la 3ª Trobada Atlètica de la Muntanya d'Aristot

Classificació General Circuit OPEN (5Km)

Moltes gràcies als nostres companys de Gasseossilla.org, per enviar-nos aquesta informació

Compartir/Guardar

Informació

Sortida:  5 de setembre a les 18 h a la plaça del poble, davant de Ca l’Estudi,  a Aristot (Alt Urgell).

Arribada:  L’hora límit serà a les 20 h (Per als corredors dels dos circuits).

Entrega de dorsals:    El mateix dia de la cursa s’entregaran els dorsals al tele-club.

La Trobada atlètica és oberta a tothom.

Circuit Pro: 10 km +412m Quarta i última prova puntuable pel circuit FER  (reservada pels corredors ja iniciats) que passa per pistes de muntanya amb forts pendents, tot per damunt dels 1.000m d’alçada.

Circuit Open:  5 km. Per fer-lo sol o en família, corrent o caminant, per tal que tothom pugui participar de la festa.

Avituallaments: Hi hauran 2 avituallaments amb begudes, un altre amb algo per picar i recuperar forces i un bon refrigeri per tothom a l’arribada. ( Coca, xocolata, etc…).

Mapa:

Perfil:

Premis: L’entrega de premis tindrà lloc un cop finalitzada la trobada.

Rebran premi els 3 primers de cada categoria, també hi haurà un premi especial al participant més gran i un altre al més jove, així com els primers locals …. També es premiarà als tres primers classificats masculí i femení del I Circuit FER (Alt Urgell).

Com cada any hi haurà obsequis per a tothom i un sorteig dels diferents productes entregats pels nostres col·laboradors. A tots els participants de la PRO els regalarem una samarreta tècnica i als de la OPEN una de cotó.

Contacte :

e-mail : trobada@gasseossilla.org

Telèfons :

Joan Carles:         608 896 716

Joan Pere:             639 300 447

Carles:                   609 909 969

Reglament:  L’Organització declina tota la responsabilitat pel que fa als perjudicis que la participació de la cursa pugui aportar als inscrits.

Organitza la Comisió de Festes d’Aristot , com un acte més de la Festa Major.

Serà motiu de desqualificació :

• No portar el dorsal visible
• No fer íntegrament el recorregut
• No tenir una actitud respectuosa amb la natura o els altres participants

L’organització es reserva el dret de poder canviar o modificar el reglament en qualsevol moment.

Inscripcions:  Les inscripcions estan limitades a 250 places. El preu, fins el 3 de setembre, serà de 6 € a la cursa PRO i de 3 € a la OPEN (per als majors de 14 anys, i gratuïta per als més joves) . Si la inscripció es fa el mateix dia de la prova, s’hi haurà d’afegir un parell d’euros a la PRO i un a la OPEN.

Les inscripcións es poden fer per Internet a:  www.gasseossilla.org Fins al 3 de setembre.

Un cop feta l’inscripció s’haurà de fer l’ingrés al número de compte indicant nom, cognoms i DNI:

CAIXA PENEDÈS 2081 0309 19 4000003479

El mateix dia de la cursa també es poden realitzar inscripcions a Ca l’Estudi fins 30 min abans de la sortida.

A continuació podeu veure el cartell que ha estat penjat per tota la Cerdanya i l’Alt Urgell, que anuncia la cursa.

Us hi esperem!!!!!

Compartir/Guardar

El filòleg Joan Coromines la interpreta com procedent del basc “Areiste ote“, “esbarzer de l’alzinar”.

Era conegut en el segle IX amb el nom d’”Arestothe“. En 1209 Arnau, vescomte de Castellbó, que se n’havia emparat, el féu enderrocar el castell. Guillem d’Urg, cavaller cerdà, amb permís de Bernat II comte de Foix, successor dels drets dels vescomtes de Castellbó, el féu alçar de nou en 1229. En 1301, els seus descendents vengueren la meitat del castell al rei Jaume de Mallorca. Més tard, passà a la corona d’Aragó. En els últims temps era del senyoriu dels marquesos de Moya i Cartellà.

El 1267, Bernat Guinard era ardiaca d’Aristot. El 1290 “Bernardus de Arestot, Urgellencis canonicus” va suscriure una donació.

En una “letra tramesa al Senyor Rey per N’Arnau Porta regent la procuració real dels comtats de Roselló et de Cerdanya”, document indatat, llegim “… Item, senyor, la vall vostra de Villech e lo delma de Sogol e les rendes de Maranger e de la Sajonia e los censes grossos de Puygcerda ab lo castell de Arescot tot aço fou empenyorat, segons trop, an Ipolit Garrius per XXXVIm. solidos. Valen les rendes de les dites coses, segons, senyor, he trobat, per informació d’aquells qui les han administrades, … Arescot XVI liures X solidos… Es ver empero, senyor, que apres lo dit Ipolit Garrius revené a micer Nicholau de Palou lo dit delme de Isogol e la dita Sajonia e lo castell Darescot, lo qual castell Darescot fou apres atorgat , segons senyor he entes, an Bort Daragall, ab salari de XXV liures. E trob, senyor, en los libres antichs vostres de la dita preocupació, que no solia haver de salari sino cent solidos”.

El fogatjament (1) del 1365-1370 assenta, dins “Puigcerdà e Vegueria de Cerdanya e de Beridà”, com a focs reials: “Berat, Arestot, Muçer, Vall de Vilech, Bargunya e Vall de Johan son par… LXXXI fochs”.

Un altre fogatjament, el que suposem del 1381 aproximadament, determina 13 focs reials per a “Ariscot“, dins la “vagueria de Serdanya”.

Un document del 1390, que Albert Salsas expressa conservat a Perpinyà, porta la relació de les armes i municions existents llavors en els castells cerdans de Llívia, Aristot, Bar, Sant Martí dels Castells, Das, la Torre cerdana i Querol.

Els Tomic, de Bagà, -per tant, la familia d’on eixí l’historiador Pere Tomic -, s’insereixen com a castlans del castell d’Arisrtot, a tenor de la referencia següent: “Petrus Thomich, miles, in villa Bagani domiciliatus, castlanusque castri de Aristot constructo in Beritano (=Baridà) pro illustrissimo domino Rege” féu àpoca a Joan Moreta, lloctinent de procurador del rei, de Cerdanya i Baridà, de 2.000 Ils. que erenel salari de la dita castlania d’Aristot pels anys 1446 i 1447″.

(1) Fogatge.- Dels ss XIV al XVII, imposició que les corts generals establien per convinença amb el rei dels estats de la corona catalanoaragonesa a raó d’una quantitat per foc o casa habitada, per tal de subvenir a necessitats de la corona o de la terra. Era una exacció eventual i per a cadascun calia l’acord de la cort general, on s’acostumava a determinar els criteris d’inclusió o exclusió dels focs i les persones que hi restaven sotmeses. Unes vegades aquesta exacció es feia a tant per foc, i unes altres vegades a base d’una quantitat fixada per endavant, que calia que fos repartida entre els focs i les localitats . – GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA

Extret d’unes fotocopies que m’han fet arribar. Intentaré trobar la font exacta per si hi ha algú que li interessa una mica més aquest tema. Eduard

Compartir/Guardar